Arxiu mensual: agost de 2007

Addenda

Poètiques robades Poder-ho dir tot.Pensaments i sentiments i sensacions.I accions.I mastegar-los.I de veritatomplir-losi d’aquest Petit Déu Vanitósagafar les regnesi saber el secret de les seves misèriesi del seu miracle saber, també, el secreti profanar tots els retombs del cervelli profanar … Continua llegint

Publicat dins de Els poemes de Els contorns... | 1 comentari

De xiprers i afinitats

Potser res és casualitat i aquesta afinitat que hem descobert és més fonda i més antiga que Internet i tantes altres modernitats… M’agrada descobrir, Victòria, que hem escrit versos germans…

Publicat dins de Castells de cartes | 1 comentari

Els vèrtexs del temps, 9

XiprerCom els gran rèptils extints,dret en la desemparançaaboca tota la llum dels diesdamunt el brogit dels viatgers. Escalpel feridor enfonsaamb mi els seus talls a la terra,al zenit exacte del celdissecciona les arrels de l’ombra. Traspua miratges d’eternitat,essències de pluja … Continua llegint

Publicat dins de Els poemes de Els contorns... | 5 comentaris

Els vèrtexs del temps, 8

Persisteix la plujai dissol el que de tu quedaals territoris breus que habites.Cau, com cauen els minuts, la plujai dilueix el record de les cases on has viscut,i l’aboca a la pendent incertadels torrents que arrosseguen els dies.Cau, com cauen … Continua llegint

Publicat dins de Els poemes de Els contorns... | 2 comentaris

Sant Llorenç d'(H)Ortons

Avui, dia de Sant Llorenç i per tant Festa Major del meu poble, he volgut recuperar i rellegir l?article que em van publicar al programa de festes de fa quinze anys. Tot i que ara tinc coneixements que llavors no … Continua llegint

Publicat dins de Castells de cartes | 3 comentaris

Nicolas de Staël

La tarda d?abans d?ahir va ser una d?aquelles vegades que tens la sensació, quan surts d?una exposició o d?un concert o acabes un llibre, que ja no ets exactament el mateix que eres abans de començar. El cas és que … Continua llegint

Publicat dins de Castells de cartes | Deixa un comentari

Els vèrtexs del temps, 7

Quan hagi mortsembra de memòria la vida que resti.Piles d’engrunes hauran quedatescampades pels racons de la cuina,recull-les amb el palmell de les mansi com si fossin jo, menja-te-les.Des de la boca atraparan els recordsper esclafir als esculls de l’obliti recobrar … Continua llegint

Publicat dins de Els poemes de Els contorns... | 2 comentaris