Arxiu mensual: juliol de 2007

Els vèrtexs del temps, 6

A una mort pausada i tranquil·la obrir-li la porta,convidar-la a ocupar els plecs de la pellcom un oli que parsimoniosament t’ungís.Sentir l’ossada perdre la consistència càlcica,sentir com el cos es replega en el record dels gestosi la memòria en els … Continua llegint

Publicat dins de Els poemes de Els contorns... | 4 comentaris

L’ombre de ton chien

Com passa amb la majoria d?alumnes, quan va acabar l?institut, vaig perdre la pista de l?Anna Roig. Però retrobar-la convertida en una cantant amb una personalitat definida prescindint de modes i que sembla que sap molt bé el que vol … Continua llegint

Publicat dins de Castells de cartes | 1 comentari

Els vèrtexs del temps, 5

            "y si la otra vida fuera…"                     (Manuel Vázquez Montalbán) i si no fos res més que un cos embolcallat de terra,i si no fos res més que sentir a la carn els … Continua llegint

Publicat dins de Els poemes de Els contorns... | 1 comentari

Farmàcia de guàrdia

Rellegit al programa del 12è Festival Internacional de Poesia de Barcelona, Palau de la Música Catalana, 28 de maig de 1996: No es Valium ni Orfidal,no me ha entendido.Se trata de la fe. Sí: de la fe.Comprendo que es muy … Continua llegint

Publicat dins de Castells de cartes | 1 comentari

Els vèrtexs del temps, 4

Blava i grisa, i com un tel la pluja en la profunditat del paisatge. Fosques i compactes i erectes al marc de la finestra les figures dels xiprers es claven desafiadores en el temps. L’amenaça de l’estrip a la boca … Continua llegint

Publicat dins de Els poemes de Els contorns... | 3 comentaris

Els vèrtexs del temps, 3

S’adorm sobre la tarda l’últim soli en oblíqua lentitud cau la llum entre les alzinesque garbellen l’aire dels déus vells.Mires de reconstruir el lloc i els recordsmentre la humitat de la tempesta que s’acostat’impregna la pell amb nous silencisi setembre … Continua llegint

Publicat dins de Els poemes de Els contorns... | 1 comentari