Cupressus sempervirens

Ricard Garcia

Els vèrtexs del temps, 6

A una mort pausada i tranquil·la obrir-li la porta,
convidar-la a ocupar els plecs de la pell
com un oli que parsimoniosament t’ungís.
Sentir l’ossada perdre la consistència càlcica,
sentir com el cos es replega en el record dels gestos
i la memòria en els contorns del fill que has tingut,
en el traç de la tarda quan comença l’hivern
i es recolza el sol als cavallons de l’hort
i tot és, com ho és a vegades l’oblit de viure,
estranyament plaent.

L’ombre de ton chien

Com passa amb la
majoria d?alumnes, quan va acabar l?institut, vaig perdre la pista de l?Anna Roig. Però retrobar-la
convertida en una cantant amb una personalitat definida prescindint de modes i
que sembla que sap molt bé el que vol cantar, ha estat una descoberta molt
agradable pe a mi. En algun moment d?aquest curs, algú em va dir que l?Anna
venia a cantar. Només vaig poder passar per la sala d?actes el temps de sentir
cançó i mitja, però el que vaig tenir
temps d?escoltar ?i permeteu-me el gal·licisme- ja em va frapar. Aquest estiu, el
21 de juny al vespre, vaig poder sentir sencera l?actuació de L?ombre de ton chien…

Els vèrtexs del temps, 5


            "y si la otra vida fuera…"
                    (Manuel Vázquez Montalbán)

i si no fos res més que un cos embolcallat de terra,
i si no fos res més que sentir a la carn els dits de les arrels
i sentir-los a les vísceres i als ossos i a la sang,
i si no fos res més que un xiprer que en el blau violent del cel
retalla la memòria d’una pluja fina al capdavall de tot,
i si no fos res més que un feix de llenya que fet de tu i de mi
espera en la foguera unes mans que en cullin el caliu?
potser si no és res més, l’altra vida, ja ho hem viscut tot.

Els vèrtexs del temps, 3

S’adorm sobre la tarda l’últim sol
i en oblíqua lentitud cau la llum entre les alzines
que garbellen l’aire dels déus vells.
Mires de reconstruir el lloc i els records
mentre la humitat de la tempesta que s’acosta
t’impregna la pell amb nous silencis
i setembre s’anuncia
                               i l’estiu s’acaba.