Arxiu mensual: març de 2007

La veu recuperada, 1

        "La luz se derramó        en los manteles limpios de la tarde."                            (José Ángel Valente) Ha ploguti les oliveres del jardí destil·len plata.Només un tiranttravessa l’infinit a la teva espatlla;el dia s’ha … Continua llegint

Publicat dins de Els poemes de Els contorns... | 3 comentaris

Intel·ligibilitat i bellesa

És decebedor que ja ben entrat el segle XXI, i també entre la gent del meu gremi, hi corrin encara més o menys soterrats vells prejudicis. Sovint hi penso quan sento algú a dir allò de "No, és que jo … Continua llegint

Publicat dins de Castells de cartes | 3 comentaris

Cristalls de temps, 8

Ens atrapen cristalls de temps sense esperamentre les tardes de febrer s’esvaeixen. Cau oblic un raig de sol ple d’insectesi a un racó del jardí el groc es vessa. De la mimosa s’inunda el congost dels teus pits,les teves mans … Continua llegint

Publicat dins de Els poemes de Els contorns... | 1 comentari

Cristalls de temps, 7

Les tardes ja tiben la llum.Has netejat i endreçat el jardíquan esclata al paisatgel’ametller com una taca impúdica.Tot és a punt per la primavera.Has podat les branques d’alguns arbresi recollit les fulles que tenyien la terra,has retallat l’herba de l’hivern … Continua llegint

Publicat dins de Els poemes de Els contorns... | 1 comentari

Quan les flors miren els poetes

Diumenge que ve a les set de la tarda, al Castell de Subirats, el Toti Soler hi posarà la música, la Sílvia Amigó la veu i la Marta Rodríguez la presència de les flors. Expliquen que el que volen fer … Continua llegint

Publicat dins de Castells de cartes | Deixa un comentari

Cristalls de temps, 6

Aquest sol de gener, inesperat,et fereix els ulls i tot ho banya,gairebé tot s’atura i res no passamentre et mires el jardí i et preguntessi la llum ha prenyat la tarda.Podries creure que és déu qui t’abraça.

Publicat dins de Els poemes de Els contorns... | 2 comentaris

Cristalls de temps, 5

Descansa el celllunyà a tota forma de dolor,la tarda densa i groga s’allargassa.Ungits de soledatestranys Ulisses bracegen a la cresta de la por.A la terra flonja dels campsels minuts cruixen breus,baba de cristall, cargols de silenci.

Publicat dins de Els poemes de Els contorns... | 1 comentari

El port és…

Llegit a Casa de Misericòrdia: El dicHi ha un home dret davant la dàrsena.Després del temporal, assumides les pèrduesi ja amarrats els grans dolors erràtics…

Publicat dins de Castells de cartes | 1 comentari