Arxiu mensual: febrer de 2007

Cristalls de temps, 4

A vegades, si tens sort, t’abraçai tot ho atura i des de fora del mónveus el món i et veus des de l’altre,petit déu que el món besa.Però venç la data i la gana t’apressaa tornar a ser l’home que … Continua llegint

Publicat dins de Els poemes de Els contorns... | 1 comentari

Cristalls de temps, 3

En la desolació de l’hivern,com l’anunci d’un filles desclouen els ametllersi la vida flota impúdica.El present s’alimenta de veritati toques amb la veu les cosesperquè tornin a tu com sagetes.La sang flueix càlida i espessai els versos resten equidistantsmentre observes … Continua llegint

Publicat dins de Els poemes de Els contorns... | 3 comentaris

Cristalls de temps, 2

A força d’exercici arribar a sentircom no responen res els miratgesque de tu edificaves amb tanta cura. Recórrer blanques superfícies de llumi deserts que només habita la soledat;desconstruir, ara, per saber què ets. Apropa la destrucció a la veritat,potser perquè … Continua llegint

Publicat dins de Els poemes de Els contorns... | 1 comentari

El temps de la carn

Llegit a El contorn de l’ombra, VIII Premi de Poesia Parc Taulí: ¿Què et fa pensar que en nosaltres el tempsexpressa moviment? ¿Que el nostre temps-el temps que va de la memòria al desig-manifesta translació,destí? ¿Potser el fet que estenem … Continua llegint

Publicat dins de Castells de cartes | Deixa un comentari

Cristalls de temps, 1

Que no havies de viureva haver-hi vegades que ho vas sentir… i la pell cremada del teu cos recordaque eres un estrany Ulisses solque assajava braçades de neguiten el buit de les ones que fugen,que cercava en la incertesa dels … Continua llegint

Publicat dins de Els poemes de Els contorns... | 2 comentaris