Arxiu mensual: octubre de 2006

Tardor robada

La placidesa de l’aula, que era plena de silenci i d’un sol amable d’octubre mentre els alumnes s’afanyaven a resoldre l’examen, s’ha trencat de cop i volta. Del carrer ha començat a arribar un soroll persistent i prou molest per … Continua llegint

Publicat dins de Castells de cartes | 2 comentaris

Els fils…, 6

Queien,amb la sequedat de les pedresqueienuna rera l’altrales teves passes.Queienles teves mansi tot el que pensavesqueia,i el sexe marciti les paraules sense dirqueien.I les seves vides,tan despreses de la teva,de tuqueien,i les seves veus llunyanesqueien i queien.Rera murs de silencis … Continua llegint

Publicat dins de Els poemes de Els contorns... | Deixa un comentari

Els fils…, 5

Les dones, menudes,neguen la mirada i s’afanyen. Amb posat de fàstic, ellstrepitgen les aigües.Ha plogut trista i estèril la plujasobre la ciutat vesprada.Es dilueix la llumavui estranyament blancaentre fileres d’arbres.Sobre les fulles mortesroden veloços automovilistestemerosos de quedar atrapatsa les branques … Continua llegint

Publicat dins de Els poemes de Els contorns... | Deixa un comentari

kinzena poetika 2006

La Sílvia Amigó i el Jordi Ribas, que ens diuen que Estimar la poesia és estimar el món tal i com hagués pogut ser, han donat cos, a Vilafranca del Penedès, a una altra kinzena poetika…

Publicat dins de Castells de cartes | Deixa un comentari

Els fils…, 4

És així,com núvols que es deslliguen del paisatge. És així com etsquan ja s’endevina l’hiverni el vidre negre de la nit és tan netque entre l’horitzó i tuneix el buit d’un tempsdesposseït d’aquelles desmesures de la infància. És així de … Continua llegint

Publicat dins de Els poemes de Els contorns... | 1 comentari

Els fils…, 3

incert el gestllàgrima de silenci de casala màres assenyala ni escriudamunt la pell viscudai gastada confosa la miradallàgrima de calç vival’ullno fa l’ullet ni somriucega la perdiu i llunyana insuls el besllàgrima de fang de carrerla llenguares no diu ni … Continua llegint

Publicat dins de Els poemes de Els contorns... | 2 comentaris

La vida dorment

Llegit a Sorres blanques: "De fet, aquell hivern vaig veure per primera vegada els turons, el rierol i la foscor profunda del bosc que es tancava al fons com uns éssers vius que se’ns imposaven. I era astorador adonar-se de … Continua llegint

Publicat dins de Castells de cartes | Deixa un comentari

Els fils…, 2

plena de mi i d’incertesala mà,llàgrima de silenci

Publicat dins de Els poemes de Els contorns... | Deixa un comentari