última ronda

 

Pols d’un univers que es mou… A tomb del llibre “El teix i la gasela” de Jordi Tena i Galindo

 

Som en l’univers que es mou, som una partícula de l’espai i alhora pols del temps. El teix i la gasela és el nou llibre de poemes de Jordi Tena i Galindo (Barcelona, 1980) que s’endinsa en unes coordenades ben concretes (l’ésser humà i la natura). En concret, el jo poètic s’emmiralla en el teix, que és un arbre que pot viure molts i molts anys i que serveix al poeta com a símbol i motiu poètic. El teix pot simbolitzar la continuïtat i la tradició de l’ésser humà amb relació als nostres avantpassats. Som arbre i branca de teix; som cultura i arrel, poesia.

Els poemes basteixen un entramat simbòlic i existencial que ens fa partícips, a nosaltres lectors, de l’experiència poètica i humana dels versos escrits. Hi ha un seguit d’interrogacions retòriques que ens interpel·len i ens duen al recolliment i a la reflexió existencial: On ets, caminant? També hi ha lloc per a la paradoxa: La destinació que busques amb ansietat / és més a prop, / però el passat s’eixampla / amb una força persistent / que immobilitza. Són versos d’un dels poemes més bells i colpidors del llibre (el poema XI de la primera part, Branca de teix). Vegeu també el poema X, que conté aquest versos: Què soc, sinó fluid / dels arbres ancestrals? / Què és el teix, sinó pols / d’un univers que es mou?

 

X

 

He collit una branca caiguda

i tot seguit la mà

ha pres el color

d’una clavellina seca.

 

He dubtat si era sang

o potser saba

de l’arbre mil·lenari.

 

Romans, fenicis i d’altres

passaren per la contrada

i alimentaren la terra.

 

Com van alimentar-me a mi,

en una barreja de pàtries

que la història va dissoldre.

 

Què soc, sinó fluid

dels arbres ancestrals?

 

Què és el teix, sinó pols

d’un univers que es mou?

 

Ricard Mirabete, article sobre El teix i la gasela (Pont del Petroli, 2025) de Jordi Tena i Galindo.