última ronda

LA MALETA OCASIONAL

 
El traginer que passi

i s’endugui la caixa dels cartons
que he apilonat de mala manera
a la cruïlla amb carrer Pelai,
deixarà un espai buit sota les meves pertinences.
La seva o la meva és derrotada?
El dilema transita enlaire; la dignitat
a la planta dels peus s’hi encabeix.
No calen ni mitges paraules
ni tampoc mirades d’aprovació:
jo l’home errant; i l’altre,
qui erra entre els homes.
La ciutat picoteja l’esma dels carrers
i el desert és ben a prop de qui la travessa.
Una parella d’adolescents s’entaforen
a la pensió Austràlia. Una meuca ocasional
saluda a un magribí i l’acull
al seu niu, riu d’horror.
El sol no participa dels verbs
i alguna cosa falla. La qüestió és saber
si creurem en una història de melodies enutjoses.

        Ricard Mirabete (Les ciutats ocasionals, 2009)