última ronda

r.mirabete

GRODEK

Deixa un comentari

GEORG TRAKL

GRODEK

Al vespre ressonen els boscos tardorals
   Per les armes que maten, les planures daurades
   I els llacs blaus, i el sol damunt
Rodola ombrívol;       la nit estreny
Guerrers agonitzants, el foll lament
De les boques malmeses.
Però al fondal de salzes s’agrupa en silenci,
Núvol roig on habita un Déu de còlera,
La sang vessada, fredor de lluna;
Tots els carrers desemboquen en negra    putrefacció.
Sota el brancatge daurat de la nit i dels astres,
L’ombra de    la germana    fluctua pel bosc silenciós,
A fi de saludar els esperits dels herois, les testes sangonents;
I sonen tènues entre els joncs les flautes fosques de la tardor.
Oh dol més ple d’orgull! Altars d’aram.
La flama ardent de l’esperit nodreix avui un dolor immens,
Els descendents no nats.

                    Georg Trakl

Aquesta entrada s'ha publicat en Diaris el 25 de març de 2008 per ricard99

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.