última ronda

r.mirabete

EL MOLL DE L’OS

Deixa un comentari

Il·lustració de MariJo Ribas per a el moll de l’os

el teu sentit de supervivència
t’empeny a no volar massa alt.
En els teus somnis
els penya-segats són a prop
i el perill d’estavellar-se mossega el clatell.
T’enlaires una mica
avances a les palpentes
matusserament
com un bebè
si els bebès volessin.
S’eleva el cos
però la teva ombra
t’observa des del terra
desganada, sorneguera
mostrant-te amb la mà
l’àncora que encara et subjecta.

              Maria-Antònia Massanet, el moll de l’os (2012)

Al llarg d’aquest recull poètic il·lustrat, que lentament s’encarna per mitjà de la paraula i de les múltiples recreacions visuals que relliguen el llibre, la poeta va tensionant l’instrument -el bisturí, per ser exactes- per donar cos al desig. El vers juga a estudiar l’anatomia del pes de la carn, és a dir, a relatar les fluctuacions del cos i de l’intangible emocional, per mitjà dels òrgans i cartílags i muscles que fan possible l’acció de viure’s plenament en les explicacions obertes del cos.
Maria Antònia Massanet aconsegueix dotar els poemes d’una fusió lírica -i narrativa, també- per atènyer la dicció i el discurs mitjançant la imatge interior, forta, connotada per part del cos observat detalladament; és a dir, la fuita emocional queda desvestida i es corporitza en l’anàlisi i descripció d’estats vitals intensos, apassionats i d’un erotisme cru i tallant. La veu poètica adquireix el to veraç de l’escriptura eficaç, directa, agosarada. Els gestos de l’ànima són el discurs del cos -quina bella imatge la d’aquests versos citats, en què l’ombra del cos de la poeta li recrimina la pròpia indecisió!- i ben sovint el verb fet carn és una dissecció, un tall profund, una història que relatarem. Com una exploració del nostre cos íntim (coneixement i alliberament) i una projecció de la nostra incertesa i vivència: el moll de l’os de la memòria feta nostàlgia.

                                                              Ricard Mirabete

 

Aquesta entrada s'ha publicat en Diaris el 17 de juny de 2013 per ricard99

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.