DELS CARRERS ANTICS…
Deixa un comentariDELS CARRERS ANTICS
Dels carrers antics
de la meva ciutat, estimada,
m’encercla la closca dels anys.
Minuts, segons, crits
s’encenen amb la fosca, estimada.
Trajecte de nit
al carril d’acer
dels que tornen d’ahir.
El metro s’atura al mig del túnel,
poc abans d’arribar a l’estació.
Quedem suspesos a l’univers de la matinada.
La tornada és l’arribada a la posta.
Ricard Mirabete (Barcelona, 1999)