última ronda

        17 ANYS

Al Cafè desert de les Glòries
-una tarda freda com altres-
prenc un tallat
amb l’habitud de l’espectador
de combats sempre ajornats.
Un vel com el silenci dels camps d’ahir
relliga la vida, la mort;
no hi ha afirmacions,
no hi ha preguntes,
però impassible passa pel meu davant
l’ombra dels 17 anys
amb dol del gos quan fuig.

      Ricard Mirabete (Última ronda, 1999)