última ronda

r.mirabete

AMB EL VENT INAJORNABLE

Deixa un comentari

AMB EL VENT INAJORNABLE
Amb el vent inajornable
i l’astre imperatiu,
sagetes de la memòria,
congestes de l’estiu.
Esbojarrada carrera
de la neu al caliu,
cim del crit i esquinç de l’aire
damunt el verd captiu.
               LLUÍS SOLÀ (Vic, 2003)

Aquesta entrada s'ha publicat en Diaris el 6 de desembre de 2007 per ricard99

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.