última ronda

r.mirabete

DUES AMIGUES

Deixa un comentari

DUES AMIGUES

GABRIEL FERRATER (1968)

Tant de sol als turmells, de mar llisa i daurada.

Agafades de mans,

no es diuen res. Carrers

d’homes rancuniosos

perquè no hi ha cap home

com ells, que elles coneguin.

Ara no van enlloc.

Tornen del sol. Travessen

tardes llargues, carrers

de mots incomprensibles.

No s’enduen records.

Volen només saber

que s’agafen de mans

i van juntes, per un

carrer de l’estranger.

Aquesta entrada s'ha publicat en Diaris el 6 de novembre de 2007 per ricard99

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.