última ronda

r.mirabete

QUAN LA CLAROR DE L’AIRE

Deixa un comentari

QUAN LA CLAROR DE L’AIRE

Quan la claror de l’aire es va apagant

i ja la falç de la lluna

s’afua enllà envejosa i verda

entre porpres rojors:

-Hostil al dia,

segant furtiva a cada pas

jaços de roses que pengen

fins que fosca avall s’afonen,

fins que pàl·lides s’enfonsen en la nit-

Així jo mateix, fa temps, em vaig afonar

des dels meus deliris de veritat,

des dels meus anhels del dia,

cansat del dia, malalt de llum,

-em vaig afonar cap avall, nit avall, ombra avall:

d’una sola veritat

brusit i assedegat:

                    FRIEDRICH NIETZSCHE

Aquesta entrada s'ha publicat en Diaris el 7 d'octubre de 2007 per ricard99

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.