KAFKA ENTRE ELS NATURISTES
Deixa un comentari“Kafka entre els naturistes” de Roberto Calasso (2002)
Kafka estigué tres setmanes al sanatori de Jungborn (Alemanya) l’any 1912. Temia perdre el cap i es trobava en plena redacció de capítols de l’obra El desaparegut / Amèrica. Aquesta narració està escrita en fragments més juxtaposats que no pas entrellaçats, que busca una circularitat en la seva concepció.
“Al Jungborn (font jove) l’escriptura avançava molt lentament. La natura era un obstacle encara més gran que la vida de despatx. Però què era la natura? “Fresses a l’herba, arbres, aire al qual encara no estic acstumat”. Ratolins, ocells, conills. Un dia, Kafka obre la porta i veu tres conills que el miren. Per totes bandes hi havia persones despullades que reptaven, corrien, s’arraulien. “Apareixen sense fer soroll. De cop en tens un allà, dret, que no se sap d’on ha sortit”.
(…) Les descripcions que fa de la vida al Jungborn desprenen un horror subtil barrejat amb una desesperant comicitat.
(…) El deliri naturista no era l’única cosa que atreia Kafka a un lloc com el Jungborn. També hi havia la presència de tots els desconeguts que podia conèixer. Observava cada detall. (…) “La necessitat constant, injustificada de confiar-se. Mirar cada persona per veure si amb ella és possible i si estaria disponible. (…) Aquest desig de persones, que tinc i que es transforma en angoixa si se satisfà, en certa manera només pot manifestar-se durant les vacances; i certament estic una mica transtornat”.