SOMNI EN VIA MORTA
Deixa un comentariSOMNI EN VIA MORTA
Trens que cremen els boscos i les nits.
La solitud naixent d’un vagó trist.
El silenci de tot allò que he vist,
d’una estació derruïda del neguit.
Recerca de veus en un mapa mut.
Tren de mitjanit en un son pregon
d’oblits, bohèmies i la sola virtut
d’anar lliure fins on acaba el món.
Lluna d’agost, la llum d’un nou parany;
tot arriba quan deixes la foscor.
El tren avança i redobla la por
d’un punt mort a la via del desengany.
La vida intensa en la reconstrucció
del mirall trencat que parteix la llum
damunt del rostre malmès que consum
el somni a la finestra del vagó.
Ricard Mirabete (La gran baixada, 2004)