ESBÓS D’UNA PLUJA
Deixa un comentariESBÓS D’UNA PLUJA
Tinc els ulls ebris, barba fosca brunyida
per la pols dels camps. Tinc les mans com plom.
Atrotinat, sens confins, la fugida
serà l’oreig del vespre quan m’absol.
Vista cansada, el pols se’m dispara.
Com l’espectre fulminant d’un soldat
agonitzo amb la treva d’aigua clara
de la nit inclement del mur glaçat.
Clos en un pou de gel grisós
greus cants faran d’un foll l’esbós.
Ricard Mirabete, La gran baixada (2004)