última ronda

r.mirabete

ESBÓS D’UNA PLUJA

Deixa un comentari

           ESBÓS D’UNA PLUJA

Tinc els ulls ebris, barba fosca brunyida

per la pols dels camps. Tinc les mans com plom.

Atrotinat, sens confins, la fugida

serà l’oreig del vespre quan m’absol.

Vista cansada, el pols se’m dispara.

Com l’espectre fulminant d’un soldat

agonitzo amb la treva d’aigua clara

de la nit inclement del mur glaçat.

Clos en un pou de gel grisós

greus cants faran d’un foll l’esbós.

           Ricard Mirabete, La gran baixada (2004)
 

Aquesta entrada s'ha publicat en La gran baixada el 8 d'abril de 2007 per ricard99

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.