NO HO SAPS
Deixa un comentariNo ho saps…
R.Mirabete (1999)
No ho saps però la solitud
que gela les teves passes
és l’alè dels dies que ens resten.
Un aspre silenci dins la cel·la
que va sepultant el cel rosat.
L’ànima cansada dormisqueja
darrera dels planys dels condemnats.
Una nit més la dansa de les ombres
a les velles parets de la presó:
retronen veus endins l’obscuritat
que lletregen la conspiració.
Ricard Mirabete (Barcelona, 1999)
que