NO HO SAPS

No ho saps…
R.Mirabete (1999)

No ho saps però la solitud

que gela les teves passes

és l’alè dels dies que ens resten.

Un aspre silenci dins la cel·la

que va sepultant el cel rosat.

L’ànima cansada dormisqueja

darrera dels planys dels condemnats.

Una nit més la dansa de les ombres

a les velles parets de la presó:

retronen veus endins l’obscuritat

que lletregen la conspiració.

                                              Ricard Mirabete (Barcelona, 1999) 

que

Quant a ricard99

OBRA POÈTICA-Última ronda (Barcelona: Edicions de La Magrana, 1999)-La gran baixada (Vic: Emboscall Editorial, 2004)-Les ciutats ocasionals (Barcelona: Témenos Edicions, 2009) -Radar (Barcelona: Témenos Edicions, 2012), (amb David Caño i Carles Mercader) De Penitents a Desemparats (Santa Coloma de Gramenet: Tanit , 2014) i Nuclear (Granollers: Edicions Terrícola, 2015). Darrerament ha publicat Cel estàtic d'elevadors (Maçanet: Gregal, 2016) i Esdeveniment (València: 3i4, 2017).
Aquesta entrada ha esta publicada en Última ronda. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*