MALS PRESAGIS

Mals presagis, era cert, s’endevinaven per al món occidental. Símptomes del nou segle que revifaven les desigualtats del segle precedent. Tot argumentat a escala mundial. El misteriós i tosc Monsier Dijon s’erigia com a cappare del progrés capitalista. Ningú l’ha vist a Ciutat. Ningú sap de les seves gestions empresarials. Els mitjans de comunicació són un braç del seu poder i el seu regne és absolut (per fructífer) i ocult (per endimoniat). Monsier Dijon només ha fet circular una imatge seva. És de quan tenia vint-i-quatre anys i s’havia llicenciat a la Facultat de Sociopatia de París. D’això ja en fa una pila d’anys. La seva riquesa no prové d’empreses privades ni de semiprivades; tampoc encapçala institucions internacionals. Ni organismes públics, ni semipúblics. Monsier Dijon no té pàtria, ni casa, ni banc. Està planificant la propera crisi total des de l’anonimat més indecent. Aquesta tragèdia que vius a la costa occidental, amb aiguats i ventades orientals i d’arreu, d’epidèmies i moltes misèries, és obra seva.

El progrés ha mort. Monsier Dijon és viu.

RICARD MIRABETE YSCLA, Mals presagis (Barcelona, març de 2020)

Quant a ricard99

OBRA POÈTICA-Última ronda (Barcelona: Edicions de La Magrana, 1999)-La gran baixada (Vic: Emboscall Editorial, 2004)-Les ciutats ocasionals (Barcelona: Témenos Edicions, 2009) -Radar (Barcelona: Témenos Edicions, 2012), (amb David Caño i Carles Mercader) De Penitents a Desemparats (Santa Coloma de Gramenet: Tanit , 2014) i Nuclear (Granollers: Edicions Terrícola, 2015). Darrerament ha publicat Cel estàtic d'elevadors (Maçanet: Gregal, 2016) i Esdeveniment (València: 3i4, 2017).
Aquesta entrada ha esta publicada en Diaris, General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.