ESDEVENIMENT, SEGONS SUSANNA GONZÁLEZ TURIGAS

Esdeveniment, de Ricard Mirabete (València: Editorial 3i4, 2017)

La nostra època és la del control i la prevenció. Comptàvem que la ciència i la tècnica ens ho posarien a l’abast, una promesa. Però l’imprevist, tossut, irromp una i altra vegada a les nostres vides. L’esdeveniment, allò inesperat, canvia el nostre horitzó, com una esllavissada o un terratrèmol canvia el paisatge. Les falles ens mostren la secció d’una realitat multidimensional. La idea de progrés ha fet fallida. Els camins són infinits.

Bardo” és la paraula que empren els budistes per descriure un estat intermedi entre la mort i el renaixement. De fet, els “bardos”, estan presents tothora, moments traumàtics que provoquen un canvi, una transformació. “Moments on la possibilitat d’alliberació i d’il·luminació augmenta”.

Esdeveniment és el títol del darrer llibre d’en Ricard Mirabete, un poema dividit en tres seccions, dinàmica d’un relat sense relat que assenyala els buits, els esvorancs, més que no pas les roderes. “Kairos” enfront de “Kronos”, on el llenguatge poètic mostra tota la seva potència creadora.

Creus en el temps
que portes davant teu?
És consciència de l’enlloc.

Esdeveniment o esdevenir ment. Així com la realitat s’escapça i es transforma contínuament, el llenguatge inaugura un espai, una distància entre el cos i les coses. És en aquest espai on podrem alliberar-nos de la necessitat, perdre el món per construir mons. Teixir amb la segregació del propi cos. Com l’aranya, estendre el fil entre les fulles, caminar damunt el buit.

Feminació ardent
i convergir-hi nu.

El poeta és el verb més que no pas el subjecte i acompanya el joc generatiu que fluctua entre l’entropia i la reunificació en un moviment constant. Oracle profundament humà, d’una llengua encarnada i incardinada.

Ja no respires si no és en els noms.

Malgrat

Tota evocació és paisatge fals.

En acabar la lectura penso en les aventures del Baró de Münchhausen, de qui expliquen que durant un passeig, ell i el seu cavall van caure dins un pantà. Diuen que va aconseguir sortir del fang que els engolia estirant-se dels cabells. Això sembla que ha fet en Ricard Mirabete en el seu Esdeveniment, estirant-se del llenguatge, com va fer Münchhausen dels cabells.

SUSANNA GONZÁLEZ TURIGAS

Quant a ricard99

OBRA POÈTICA-Última ronda (Barcelona: Edicions de La Magrana, 1999)-La gran baixada (Vic: Emboscall Editorial, 2004)-Les ciutats ocasionals (Barcelona: Témenos Edicions, 2009) -Radar (Barcelona: Témenos Edicions, 2012), (amb David Caño i Carles Mercader) De Penitents a Desemparats (Santa Coloma de Gramenet: Tanit , 2014) i Nuclear (Granollers: Edicions Terrícola, 2015). Darrerament ha publicat Cel estàtic d'elevadors (Maçanet: Gregal, 2016) i Esdeveniment (València: 3i4, 2017).
Aquesta entrada ha esta publicada en Diaris, General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.