PERCEPCIONS (XVIII)

l’alba apaga la foscúria
d’unes mans que no se saben certes
perquè ja no ens escriuen ni ens pensen el cos.
l’alba, o l’avenç de les ungles mortes.

RICARD MIRABETE, Percepcions XVIII

Quant a ricard99

OBRA POÈTICA-Última ronda (Barcelona: Edicions de La Magrana, 1999)-La gran baixada (Vic: Emboscall Editorial, 2004)-Les ciutats ocasionals (Barcelona: Témenos Edicions, 2009) -Radar (Barcelona: Témenos Edicions, 2012), (amb David Caño i Carles Mercader) De Penitents a Desemparats (Santa Coloma de Gramenet: Tanit , 2014) i Nuclear (Granollers: Edicions Terrícola, 2015). Darrerament ha publicat Cel estàtic d'elevadors (Maçanet: Gregal, 2016) i Esdeveniment (València: 3i4, 2017).
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.