última ronda

r.mirabete

NUCLEAR, SEGONS JOSEP-RAMON BACH

Deixa un comentari

nuclear mirabete

Ricard Mirabete, Nuclear (Edicions Terrícola, 2015)

 

DE LA CIUTAT ALS NÚVOLS, TOT DEIXANT-SE ANAR PER LA BARANA LLUENT D’UNA ESCALA INVERSA

per Josep-Ramon Bach

 

El meu amic, en Ricard Mirabete, és un home auster. Un poeta sense excessos verbals ni atzagaiades frívoles, que escriu d’amagat i que publica amb una lentitud precisa, a ritme, però, de les seves necessitats vitals. Amic fidel i company honest, escriu poesia i, a més, fa comentaris suggeridors als mitjans de comunicació escrits. I ho fa conscient, sabedor que ha d’omplir de paraules dúctils l’espai físic entre poema i poema. Per abraçar sense fissures un ofici excessiu i gratificant. Quan fa aquests comentaris públics, no fa pas de crític a l’ús sinó de poeta fora d’hores. Una manera sàvia d’allargar voluntàriament la seva jornada laboral. Es tracta, per damunt de tot, de seguir essent un poeta essencial, intuïtiu i encadenat a la lírica per vocació incorregible de transformar la realitat.

Poeta de la vida, en el sentit que viu una existència clara, dolor i alegria a parts iguals, amb un nas fi a prova d’enganys i un llenguatge eminentment abstracte. Escriu una poesia que reclama una especial atenció per part dels lectors. Una sensibilitat dinàmica i agosarada, on cap mirada no pot passar per damunt dels seus versos amb la lleugeresa dels ocells. Mirabete demana reflexió. Destapar el pot de les essències per necessitat d’entendre millor el món que el circumda.

Amb Nuclear, malgrat el perill irònic d’un títol així, és l’exercici més líric que el poeta hagi escrit mai. Es deu estar fent gran!

Per ell, un dia no massa llunyà vaig escriure aquesta frase: “A l’última ronda, repartir copes d’un nèctar delirant amb guants de seda i armilla de manobre”. Doncs, aquesta és la feina que fa el meu amic. Sense presses, converteix el desordre en emoció a base d’un desig imparable de subvertir tota lògica i d’emprar, en tot moment, el llenguatge de l’ambigüitat per multiplicar el seu sentit en cada nova lectura. Davant el perill d’una civilització en runes, Mirabete proposa el poema com a full de ruta cap a l’aventura de l’impossible. I llestos!

Josep-Ramon Bach
Barcelona, 20 d’abril de 2015 (text llegit a la presentació de Nuclear a Casa Almirall, de Barcelona, amb Edicions Terrícola)

(A propòsit de NUCLEAR del poeta Ricard Mirabete)

Aquesta entrada s'ha publicat en Diaris, General el 2 de maig de 2015 per ricard99