última ronda

Un segon abans de tot, la vida et posa davant d’allò que has desitjat i no t’has sabut guanyar. Per covardia? Per prudència, potser? En cada aventura hi ha alguna cosa més que una simple aventura. La vida obre una porta un segon abans  –i després– de Praga, un segon abans de fer l’enèsima foto a l’aeroport, a punt d’agafar l’avió cap a Praga. És una novel·la d’intriga, de canvis sobtats en l’argument que aboquen el lector a llegir-ne frenèticament les pàgines. Si bé Jordi Roig ja ens va sorprendre amb la seva novel·la de debut La noia d’aire blau (Barcelona: Stonberg Editorial, 2011) que era una novel·la poètica, simbòlica i plena de referents realistes i d’apunts lírics, ara construeix una trama novel·lesca deutora de les grans històries d’intriga, en aquest cas situada a Praga. Jordi Roig és un poeta de llarga trajectòria que compta amb cinc poemaris publicats i, si comptem aquesta, amb dues novel·les.

A Un segon després de Praga confirma als seus lectors que, a més d’escriure dues novel·les sòlides, també és un poeta de les emocions novel·lístiques, és a dir, de la trama d’intriga que caracteritza cada bona història, cada bona novel·la. En alguns passatges del llibre, l’autor crea un fresc contemporani de les ambicions i moviments tèrbols dels personatges de les grans ciutats. Recorda algunes novel·les de Balzac —el creador de la novel·la moderna—, quan l’escriptor francès va saber fer un retrat de l’ambició dels protagonistes de París. Jordi Roig s’ha endinsat en els carrers de Praga, ha trepitjat el cementiri jueu, el Grand Cafè, el pont de pedra, per escriure una novel·la que no remet al Kafka de les novel·les sinó a les novel·les de construcció d’un caràcter, d’un personatge fort en la seva debilitat, d’un personatge humà del tot. Per culpa de tanta feblesa? Per covardia, potser? No és només això. El protagonista és en Pere, que és un home casat amb la Marta i que juntament amb dos matrimonis més passen un llarg cap de setmana a Praga, a la tardor. En Pere fins aquell cap de setmana no s’havia deixat portar pel risc aventurer de les grans històries. Ara té l’oportunitat de fer-ho. L’acció transcorre al llarg de cinc dies. Els personatges catalans que fan el turista acaben per situar-se en un laberint txec, d’ombres xineses i de secrets inconfessables, del qual no és fàcil sortir. La trama és d’una intriga constant, és un embolic dels grossos que es va desenvolupant a un ritme frenètic i que inclou també alguns lapses de temps narratius que porten el lector cap a la reflexió sobre la vida en parella i de matrimoni.

Roig ha sabut fer que la intriga de la novel·la ens enrampi per la força del desig, perquè Praga és aquesta segona oportunitat que tots busquem, un temps afegit, una propina. És a dir, una segona oportunitat a la nostra vida. La propina és un leitmotiv que va dirigint el desenllaç de la novel·la. Entrelliga la trama i li confereix un simbolisme que n’enriqueix la intriga. Avisa en quin moment les històries esclaten, conflueixen i prenen volada. Sempre hi ha una propina pel mig. En Balzac, també la moneda, els diners, tenien una importància cabdal per entendre l’acció i els personatges. Una propina és també, en certa manera, un temps afegit. Aquí, la Praga de Jordi Roig és la tardor de Praga, un temps de renovació emocional, de vivències i de catarsi. El nostre protagonista és un antiheroi que té una gran història davant seu i la voldrà viure. En Pere ho farà en aquesta Praga que és nom i pèrdua, que és pedra angular de la seva transformació interior i pedra de toc d’aquesta novel·la d’intriga. Roig ens deixa una esplèndida novel·la que compta amb un tràiler de llibre que podreu visionar en breu al web de l’Editorial Gregal.

                                      Ricard Mirabete, article publicat a Núvol, el digital de cultura (12/03/2014)

Enllaços:

http://www.nuvol.com/critica/jordi-roig-un-segon-despres-de-praga/

http://www.youtube.com/watch?v=rbZGnc-IQvE