NAUFRAGI I SENSIBILITAT

Meridional asombro
Mateo Rello
Editorial: Igitur
Montblanc, 2013
Pàgines: 90
Preu: 10 euros

Entre la poesia i el relat d’aventures, amb versos d’una gran intensitat dramàtica, transcorre aquest poemari que recrea un episodi històric: el naufragi de l’Endurance, un vaixell que explorava l’Antàrtida. El jo poètic és la veu del capità, Ernest Stackelton, que explica en forma de dietari líric els esdeveniments que viu en primera persona.

Un dels encerts de l’obra és que Meridional asombro és també una al·legoria sentimental. El capità està travessant el pol Sud per oblidar un desengany amorós que l’ha colpit profundament. És per aquesta raó un doble naufragi. Paral·lelament, la trama novel·lesca desemboca en un poemari d’aventures amb apunts lírics ben resolts. Per exemple, mentre Europa cau en el conflicte bèl·lic de la Primera Guerra Mundial, l’Endurance recorre l’Antàrdida i sucumbeix a la força del gel el 21 de novembre del 1915.

Informacions històriques

En molts dels poemes hi trobem un seguit de fragments en prosa que contextualitzen els versos. Ens donen informacions històriques importants sobre els fets ocorreguts. Aquest recurs expressiu potencia la lectura d’aquesta obra com un diari líric apòcrif. El poeta escriu: “Jardín de azufre, de carbón y nitrato, / en Europa brotan las últimas rosas. / Aquí, en tanto, / blancura, palabras sofocadas”. La blancor del gel, dels icebergs, adquireix el símbol de l’oblit, del no-res, de l’enlloc en el qual viuen perduts els membres de la tripulació.

Més endavant, introdueix la idea del naufragi del vaixell com una al·legoria del sentiment d’època d’avui dia: naufragi i fracàs col·lectiu. El capità pren la veu de la primera persona del plural i aleshores el seu missatge és el testimoni vital de tots els tripulants: “Por ahora, / nuestro mal es el mismo / que el de todos los hombres, sólo nuestro escenario / es distinto”. El jo poètic es troba vivint una experiència tràgica, un fracàs èpic col·lectiu a bord de l’Endurance i remarca que la idea de l’escenari vital es clau per poder desllorigar el sentit de l’existència.

També la possibilitat de la nostra supervivència individual.

    R.Mirabete, article publicat al Cultura d’El Punt Avui (24/01/14)

Enllaç: 
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/710414-naufragi-i-sensibilitat.html?cca=1

 

Quant a ricard99

OBRA POÈTICA-Última ronda (Barcelona: Edicions de La Magrana, 1999)-La gran baixada (Vic: Emboscall Editorial, 2004)-Les ciutats ocasionals (Barcelona: Témenos Edicions, 2009) -Radar (Barcelona: Témenos Edicions, 2012), (amb David Caño i Carles Mercader) De Penitents a Desemparats (Santa Coloma de Gramenet: Tanit , 2014) i Nuclear (Granollers: Edicions Terrícola, 2015). Darrerament ha publicat Cel estàtic d'elevadors (Maçanet: Gregal, 2016) i Esdeveniment (València: 3i4, 2017).
Aquesta entrada ha esta publicada en Diaris. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*