última ronda

Amb les mans lligades
al motor del temps,
ell ens mira.

Tensa les cordes vocals
i no en surt cap paraula.
Ara escolta una melodia que d’altres diuen que és el silenci
mentre dibuixa mentalment l’espai buit del món.

Des del més distant dels mons possibles.

Allà on l’emoció és el dictat del foc primigeni
ell avança cap a l’harmonia preestablerta

de molt temps abans, des de l’origen del so.

Ell ens mira de lluny i ens allarga la mà del temps.

Des d’una altra llum, des de l’origen del so.

                          
                                Ricard Mirabete

Participo en el Projecte Àgatha per conscienciar la societat sobre el fet de l’autisme. Us deixo amb el poema que formarà part d’un llibre col·lectiu que pretén, a través de la poesia, sensibilitzar la societat sobre aquest fet. També us facilito l’enllaç de Facebook on hi trobareu més informació: https://www.facebook.com/projecte.agatha?fref=ts

Il·lustració: El Hortelano