EL CAMÍ QUE DESA LES HORES D’ALBERT PLANELLES. LA NATURA INSISTENT
Deixa un comentariAlbert Planelles va publicar l’any passat Converses amagades (Parnass Edicions, 2012) que significava el recolliment interior, la introspecció, l’interrogar-se un mateix sobre la seva vida i buscar les respostes morals, l’aprenentatge, la reflexió. Amb El camí que desa les hores (Témenos Edicions, 2013) el jo poètic decideix sortir al món, caminar, observar la natura. És una obertura al món, amb formes estròfiques diverses, des del sonet al poema en prosa. El poeta malda per arribar a la comprensió del món i del seu entorn immediat –natural i vital, afectiu i personal. Són línies temàtiques del poemari el pas del temps, la memòria –en un dels poemes del llibre ho fa explícit: Així com un es reconeix davant del mirall, igualment la memòria ens testimonia– i la natura insistent. Curiosament, amb el primer poema del llibre cau el teló; i destaquem aquest inici ja que és del tot il·lustrador del que trobarem al llarg del poemari. El teló cau i el llibre comença: paradoxalment, en el moment de caure el teló el jo poètic pren la determinació de sortir cap a enfora, de sortir d’ell mateix i avançar. No és pas una cloenda existencial aquest caure el teló. És una manera simbòlica de posar fi –en un cert sentit- a la introspecció isolada del seu poemari anterior, Converses amagades, i conèixer, acostar-se íntimament a les hores clares, que són aquests moments de lucidesa amb un mateix als quals ens duu l’instant poètic i reflexiu.
Si a la primera part del llibre, Les hores clares, el poeta ens descriu i passeja pels espais urbans del seu dia a dia, això no és cap impediment perquè poetitzi, per mitjà d’un simbolisme molt carregat de plasticitat i concisió, el pas cap a la integració amb l’entorn, el paisatge. La mirada és clau en qualsevol poeta que arribi a un alt grau de síntesi existencial i el nostre poeta barceloní ens deixa un seguit de poemes que són estampes –natura emmarcada- del seu món immediat i del paisatge de la Catalunya de muntanya i de la Catalunya de mar. La seva mirada s’acosta a la mirada dels pintors per la seva concreció i destil·lació lírica i per la plasticitat de les imatges, els seus colors i textures.
Ricard Mirabete, Notes de la presentació d’ El camí que desa les hores d’Albert Planelles. Llibreria La Impossible. Barcelona, 3 d’octubre de 2013.