EL MOLL DE L’OS

Il·lustració de MariJo Ribas per a el moll de l’os

el teu sentit de supervivència
t’empeny a no volar massa alt.
En els teus somnis
els penya-segats són a prop
i el perill d’estavellar-se mossega el clatell.
T’enlaires una mica
avances a les palpentes
matusserament
com un bebè
si els bebès volessin.
S’eleva el cos
però la teva ombra
t’observa des del terra
desganada, sorneguera
mostrant-te amb la mà
l’àncora que encara et subjecta.

              Maria-Antònia Massanet, el moll de l’os (2012)

Al llarg d’aquest recull poètic il·lustrat, que lentament s’encarna per mitjà de la paraula i de les múltiples recreacions visuals que relliguen el llibre, la poeta va tensionant l’instrument -el bisturí, per ser exactes- per donar cos al desig. El vers juga a estudiar l’anatomia del pes de la carn, és a dir, a relatar les fluctuacions del cos i de l’intangible emocional, per mitjà dels òrgans i cartílags i muscles que fan possible l’acció de viure’s plenament en les explicacions obertes del cos.
Maria Antònia Massanet aconsegueix dotar els poemes d’una fusió lírica -i narrativa, també- per atènyer la dicció i el discurs mitjançant la imatge interior, forta, connotada per part del cos observat detalladament; és a dir, la fuita emocional queda desvestida i es corporitza en l’anàlisi i descripció d’estats vitals intensos, apassionats i d’un erotisme cru i tallant. La veu poètica adquireix el to veraç de l’escriptura eficaç, directa, agosarada. Els gestos de l’ànima són el discurs del cos -quina bella imatge la d’aquests versos citats, en què l’ombra del cos de la poeta li recrimina la pròpia indecisió!- i ben sovint el verb fet carn és una dissecció, un tall profund, una història que relatarem. Com una exploració del nostre cos íntim (coneixement i alliberament) i una projecció de la nostra incertesa i vivència: el moll de l’os de la memòria feta nostàlgia.

                                                              Ricard Mirabete

 

Quant a ricard99

OBRA POÈTICA-Última ronda (Barcelona: Edicions de La Magrana, 1999)-La gran baixada (Vic: Emboscall Editorial, 2004)-Les ciutats ocasionals (Barcelona: Témenos Edicions, 2009) -Radar (Barcelona: Témenos Edicions, 2012), (amb David Caño i Carles Mercader) De Penitents a Desemparats (Santa Coloma de Gramenet: Tanit , 2014) i Nuclear (Granollers: Edicions Terrícola, 2015). Darrerament ha publicat Cel estàtic d'elevadors (Maçanet: Gregal, 2016) i Esdeveniment (València: 3i4, 2017), que és la fita de la seva obra poètica. No us el perdeu!
Aquesta entrada ha esta publicada en Diaris. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*