EL RADAR SEGONS JORDI ROIG

Llegir poesia ha de ser un plaer pels sentits, no una tortura. També, però, crec que ha de demanar un mínim d’esforç per part del lector.
Radar, el nou poemari de Ricard Mirabete, publicat per Témenos Edicions, m’ha injectat aquest plaer a les venes dels meus sentiments. Aquest llibre insinua coses, espargeix misteris, rep i emet sentiments i emocions, com un radar. Es podria entendre com un trajecte, com un camí ple de testimonis amb els quals l’autor comparteix la seva solitud, el seu cansament, la seva experiència, en definitiva.
Els poemes són fragments de bellesa tallats a mà, a vegades bruscament, conscient que ens demanarà aquell esforç vital que requereix un bon poema. La gran riquesa de la poesia és precisament això: saber escapçar, treure-li la pell i deixar només l’imprescindible fins a trobar el contacte de les dents amb el pinyol.
En definitiva, un poemari madur, fruit d’una trajectòria de la qual no es pot escapar, reflexiu, vital, rodó, malgrat que alguns versos punxen com una mala cosa.
«És indecent cada silenci.» Un vers que talla la respiració.
Per sort, últimament es publiquen molts llibres de poesia, jo us demano que us atureu a sentir la veu que difon el radar d’en Ricard Mirabete i la feu extensible.

                                    JORDI ROIG, poeta i novel·lista.
        El seu darrer llibre és la novel·la La noia d’aire blau (Ed. Stonberg, 2011)

        Enllaç: http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/213051

Quant a ricard99

OBRA POÈTICA-Última ronda (Barcelona: Edicions de La Magrana, 1999)-La gran baixada (Vic: Emboscall Editorial, 2004)-Les ciutats ocasionals (Barcelona: Témenos Edicions, 2009) -Radar (Barcelona: Témenos Edicions, 2012), (amb David Caño i Carles Mercader) De Penitents a Desemparats (Santa Coloma de Gramenet: Tanit , 2014) i Nuclear (Granollers: Edicions Terrícola, 2015). Darrerament ha publicat Cel estàtic d'elevadors (Maçanet: Gregal, 2016) i Esdeveniment (València: 3i4, 2017), que és la fita de la seva obra poètica. No us el perdeu!
Aquesta entrada ha esta publicada en Diaris. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*