última ronda

Llegides.
Converses 
intergeneracionals.

Jordi Valls conversa amb Josefina Vidal
 

Organitza: PEN Català i Institut Català de les Dones

Lloc: Cotxeres de Palau Robert (Barcelona)

Dimarts 09/10/2012

La segona conversa del cicle “Llegides” va comptar amb la presència de la poeta i traductora Josefina Vidal (Tàrrega, 1932) que va comentar la seva obra poètica amb el poeta Jordi Valls (Barcelona, 1970). Aquest cicle que organitza el PEN Català i l’Institut Català de les Dones té com a objectiu el reconeixement d’escriptores de llarga trajectòria, i se celebra en tot el nostre territori, no només a Barcelona. La setmana passada es va iniciar amb la poeta Rosa Fabregat que va explicar les seves vivències com a escriptora tot conversant amb la Maria Pau Cornadó. Van realitzar l’acte a la Biblioteca Pública de Lleida; és, per tant, un cicle itinerant que recorre la nostra geografia catalana durant tot aquest mes d’octubre.

Jordi Valls va presentar l’autora homenatjada afirmant que la Josefina Vidal “tot i que és de Tàrrega, a Barcelona ens l’hem feta nostra perquè si hi ha una característica que pugui definir l’autora és el seu nomadisme i ja m’entendreu ara perquè ho dic”. Tot seguit, Valls va anar desgranant amb extrema sensibilitat i elegància l’itinerari vital i poètic de Vidal –cal remarcar que l’obra poètica de Vidal és d’una llarga producció i molt ponderada quant a testimoni i retrat de tota una generació, la republicana i la de l’exili- i ens va recitar els poemes de l’autora que més l’havien colpit a ell, com a escriptor i poeta. La selecció dels poemes triats va ser molt encertada ja que va permetre al públic assistent acostar-se a l’íntima realitat viscuda i escrita de la nostra poeta.

Josefina Vidal és una autora que va viure l’exili. De ben jove marxà a viure a Anglaterra durant set anys i, més endavant, es va instal·lar a Holanda durant 17 anys. Dels anys viscuts a Europa, Vidal destacà la importància que havien tingut aquests anys per a la seva vida i per a l’escriptura. Es casà amb Felip Lorda i tingueren la seva filla, Dúnia Lorda, excel·lent pintora i il·lustradora que malauradament ens deixà el 1999. Destaca pel seu feminisme militant i pel seu compromís polític contra el franquisme. Es va significar en el procés democràtic espanyol. Feta la presentació biogràfica d’ella, Valls va fer una introducció a la seva obra, escrita per ell des de la seva visió com a poeta, estudiós de la literatura i –com ens va confessar obertament- llibreter durant molts anys:  Hi ha poetes que viuen inserits en l’aroma de la història, que viuen intensament els temps que els ha tocat, i n’expremen el suc amb una força autèntica, clara, insubornable. És el cas de Pablo Neruda, Pere Quart, Sylvia Plath, Montserrat Abelló, per donar exemples clarament visibles. També és el cas de la poeta que tinc al costat, Josefina Vidal, una poeta de cap a peus, que a la vida li ha tocat fer tots els papers de l’auca”, va declarar durant l’acte. La poesia tenyida d’autenticitat de la nostra autora es va mostrar amb tots els seus colors brillants i essencials; de fet, en el Qüestionari Proust que havia preparat Valls per a Vidal, en una de les respostes, Vidal ens va comentar que no es quedaria amb un sol color: li agrada l’arc de sant martí. Sencer!

Cal destacar la seva tasca com a excel·lent traductora de l’anglès i de l’holandès, sobretot. Entre els seus autors traduïts hi consta: Harold Pinter, Anne Michael o Cees Nooteboom. A ella li devem la sort de tenir traduïts al català aquests autors importantíssims. Ens va explicar que té una traducció inèdita d’una obra d’Anne Michael i, de seguida, en Jordi Valls va encoratjar públicament als editors catalans perquè la publiquin. És un luxe i una sort tenir la Josefina Vidal com a poeta i com a traductora de l’holandès, ja que al nostre país no en tenim gaires de coneixedors tan importants de la literatura holandesa.

Segons Valls, la poesia de Vidal és essencialment una veu que somia. Ens comentà que ella va començar publicant un seguit d’obres poètiques en castellà però –en paraules de Jordi Valls- “d’aquesta primera època escriu poemes memorables i convé destacar-ne un de publicat l’any 1975 a l’antologia poètica femenina : “Les cinc branques: Poesia femenina catalana” on referma la seva aportació, amb un final de poema colpidor: “…dels que creuen que Déu lluita al seu costat/ i, en nom de Déu, el crim és heroïsme.” I afegí: La poesia de la Fina circula en un nomadisme particular, entre la Tàrrega natal on solia construir els poemes i Landsmeer (Holanda) on els poemes reposen, abans d’oferir l’última forma, la definitiva.

L’any 2006 aplegà en un sol volum tota la seva poesia escrita en català fins al moment. El títol del llibre és El mar inevitable. Obra poètica 1963–2006 publicat per la prestigiosa editorial Proa. Duu un pròleg brillant de Susanna Rafart i un epíleg de l’Antoni Puigverd. Aquesta obra la recomanem fermament. L’acte es va cloure amb un seguit de poemes d’ambdós autors, en els quals la veu d’un recitava els poemes de l’altre, amb un clar exemple de com una conversa entre escriptors de diferents generacions pot enriquir i dotar de prestigi la nostra literatura, la nostra cultura. El públic assistent va aplaudir amb entusiasme i les converses van anar omplir de caliu la sala de les Cotxeres del Palau Robert.

                                
                                                     Ricard Mirabete 

(La llàgrima de l’ull fent-se eternitat, és un vers de Josefina Vidal en el qual ressona vivament Emily Dickinson.)