MALA MEMÒRIA

MALA MEMÒRIA

Ferran Archilés

Editorial Perifèric

Catarroja,2011

La literatura construeix una memòria, individual i col·lectiva. I el desig l’enderroca. La memòria configurada en els versos és un lloc de conflicte, inestable i expansiva, que admet el passat i també el present; fins i tot, el futur també s’anuncia en l’avís dels dies que arribaran en la maduresa, en la vellesa. De tot plegat, Ferran Archilés farceix els seus poemes que recorden ciutats i estableixen un present continu, és a dir, perviuen en la ment d’aquell que les transita i les connota amb la seva mirada reflexiva, emocional i feta d’instants viscuts. El poemari compta amb trenta-set poemes, alguns força breus i sintètics, i d’altres més complexos i narratius. La seva llengua literària es vesteix de realisme i alhora és ben propera a l’expressió pictòrica: els colors són una part que configura la realitat, no tan sols la descriuen: en un dels poemes breus, L’aire blau, assaja l’impressionisme pictòric per mitjà de la paraula poètica: Riu el sol en el teu rostre, / l’aire dibuixa un mocador escapant-se, / l’aquarel·la dels teus ulls blaus. Mitjançant el recurs de la personificació del sol, de l’aire, el moviment expressiu i líric capta la realitat d’una instant viscut. Les referències pictòriques són constants, des de Hooper a Modigliani, per exemple.

Al llarg de tot el poemari les operacions poètiques que desenvolupa el poeta remeten a aquest dibuixar la realitat amb la descripció d’un estat emocional i vital que configura la seva vida i la seva memòria. A més, cal afegir que és un recorregut per diverses ciutats –sobretot València, però també París, Dublín, Torí– en les quals la petjada del poeta és vital però també utòpica: escriu l’asfalt de les ciutats però també l’aspresa del seu transitar individual per places i carrers. Els poemes van anunciant l’estat futur que viurà el poeta: la maduresa i la vellesa. A Plaça de Santa Margarida el poeta escriu sobre l’efecte de l’espera quan habitem llocs coneguts, i n’assenyala la nova dimensió que prenen en la nostra consciència:  i és el moment / de descobrir en els vells sentiments / l’avís primer de les decadències que ens esperen. La ciutat que ens configura també és presagi del que serem, no tan sols memòria del nostre passat sinó una forma del nostre temps individual. El poeta ha escrit allò que ha volgut comprendre del conflicte que provoca el viure i habitar ciutats que cal integrar dins d’un mateix. En aquest llibre de debut, Archilés dóna una mostra d’allò que els llocs i les ciutats han deixat escrit en ell i que ha sabut integrar en la seva consciència i en el desig perenne que comanda la seva mirada. Ens dirà que la vida fa el seu curs i construeix una memòria –individual i col·lectiva– però que, tanmateix, el desig no té memòria sinó un present que cal saber viure amb intensitat.

                    Ricard Mirabete, article publicat a Benzina, núm.55

                                                                           

Quant a ricard99

OBRA POÈTICA-Última ronda (Barcelona: Edicions de La Magrana, 1999)-La gran baixada (Vic: Emboscall Editorial, 2004)-Les ciutats ocasionals (Barcelona: Témenos Edicions, 2009) -Radar (Barcelona: Témenos Edicions, 2012), (amb David Caño i Carles Mercader) De Penitents a Desemparats (Santa Coloma de Gramenet: Tanit , 2014) i Nuclear (Granollers: Edicions Terrícola, 2015). Darrerament ha publicat Cel estàtic d'elevadors (Maçanet: Gregal, 2016) i Esdeveniment (València: 3i4, 2017).
Aquesta entrada ha esta publicada en Diaris. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*