ELS DIES A LES MANS

ELS DIES A LES MANS

Santi Borrell

Edicions de Pedra

Vilafranca del Penedès, 2010

                                                  
El poeta prova d’encabir aquesta partícula intangible de què és fet el sentiment amorós en els versos que declamen la permanència del desig. I també del dolor que va sumant els nostres dies de treballs d’amor i d’espines. Santi Borrell (Vilafranca del Penedès, 1972) debuta amb aquest poemari que és el relat d’un amor del passat que es configura amb el temps i amb el record. El seu vers dibuixa els trets que marcaren l’experiència amorosa concreta per mitjà d’un estil directe, concís, que suggereix tot el que hi ha darrere del que no s’expressa clarament. Dels sentiments en sabem ben poca cosa, tret que siguin com aquelles línies permanents de les mans. De l’amor, el poeta se serveix d’una cita introductòria de Ramon Llull que avança al lector pels camins inescrutables de l’amor: i caigué entre espines / i li semblaren que eren flors.
Santi Borrell ha confegit un poemari que aprofundeix i dóna una perspectiva múltiple del que amb la poesia podem afirmar de l’amor. L’ambivalència d’estats d’ànim, les contradiccions i injustícies que es comparteix quan s’estima, són trets definitoris del seu dir poètic. El seu vers és un fraseig que esclata contínuament, que sembla no acabar, que no dóna per finalitzat l’anhel i el desig d’arribar a l’altre ni tan sols quan ha interioritzat la plenitud del sentiment. I és que en el fons, el desig és una de les vivències, potser la que més, que ens permet mantenir l’esperança, la il·lusió, la vida. Els éssers humans volem desitjar. Volem el desig com el cos demana l’aire, com la ment demana una altra ànima amb qui compartir la il·lusió de viure.
Amb aquest poemari d’amor apassionat i sorprenent, Borrell ens ofereix a les mans els seus dies. Amb aquesta obra inaugura una nova editorial de Vilafranca del Penedès que, sota el nom d’Edicions de Pedra, posa al servei de tots els amants de la poesia un seguit de poemes que esclaten davant nostre i que podem compartir. Us n’ofereixo un tast:

LA PRIMERA DONA

Tot va començar amb la primera dona,
amb la primera llàgrima. Aquella llàgrima
va caure damunt d’una flor. I si dic flor,
és perquè tinc aquest nom, i si sóc nit,
és perquè sóc fill d’aquest vent.
I encara  que digui nit i tu no vinguis,
jo t’estimaré, en un altre nom.

L’amor és la paraula del temps,
la paraula exacta del temps.

   SANTI BORRELL (Els dies a les mans, 2010)

Quant a ricard99

OBRA POÈTICA-Última ronda (Barcelona: Edicions de La Magrana, 1999)-La gran baixada (Vic: Emboscall Editorial, 2004)-Les ciutats ocasionals (Barcelona: Témenos Edicions, 2009) -Radar (Barcelona: Témenos Edicions, 2012), (amb David Caño i Carles Mercader) De Penitents a Desemparats (Santa Coloma de Gramenet: Tanit , 2014) i Nuclear (Granollers: Edicions Terrícola, 2015). Darrerament ha publicat Cel estàtic d'elevadors (Maçanet: Gregal, 2016) i Esdeveniment (València: 3i4, 2017).
Aquesta entrada ha esta publicada en Diaris. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*