ORDRE I AVENTURA

Ordre i aventura

MISHIMA

Sones, 2010

POP.  En el cinquè disc que editen, Mishima busca l’equilibri per mitjà de deu temes que creen atmosferes entre el pop d’autor i la cançó. Mishima han aplegat un reguitzell de cançons que fluctuen entre la intensitat lírica de L’olor de la nit i un cert minimalisme èpic a Com abans, que és un dels temes que opten a ser senzills del disc. El grup del cantant David Carabén ha comptat per segona vegada amb la producció musical de Paco Loco –músic i productor dels Australian Blonde- i els ha sortit un disc molt compensat i emotiu. El seu llenguatge sonor adquireix una aurèola de classicisme i algunes peces remeten a la cançó de temàtica quotidiana i literària. Els seus dos primers discos editats eren en anglès i, ben aviat, els situaren al capdavant dels grups independents catalans. Ja han superat la primera dècada d’existència i es mostren prou dúctils per anar confegint un cançoner ple de matisos i de referències musicals. La primera impressió que s’extreu en escoltar qualsevol tema de Mishima és la de comprovar com, en algunes ocasions, massa efectismes sonors compliquen el missatge. Tanmateix, el grup ha sabut depurar els propòsits culturalistes i la veu de Carabén se’ns mostra més natural i amb una dicció més pulcra. És realment espectacular que una cançó com Tot torna a començar obri el disc i ens deixi bocabadats per com el soroll, si és gairebé harmònic, és melodia pura. En aquest tema l’ombra de The Velvet Underground treu el nas i la saben traslladar a la seva partitura. L’ambició pel detallisme arriba a punts d’un nivell líric remarcable a Una cara bonica. Els cinc membres de Mishima han sabut fer d’aquest disc un compendi de cançons pop que defugen els tòpics i les melodies sense fons. El títol d’aquest àlbum remet a una cita de l’escriptor Jorge Luis Borges en què declarava la sàvia combinació de tradició i emoció, d’ordre i aventura. Mishima n’ha pres nota i ens n’ofereix la prova.

Video: Tot torna a començar
http://www.youtube.com/watch?v=98BSvBvSXhE&feature=related

Quant a ricard99

OBRA POÈTICA-Última ronda (Barcelona: Edicions de La Magrana, 1999)-La gran baixada (Vic: Emboscall Editorial, 2004)-Les ciutats ocasionals (Barcelona: Témenos Edicions, 2009) -Radar (Barcelona: Témenos Edicions, 2012), (amb David Caño i Carles Mercader) De Penitents a Desemparats (Santa Coloma de Gramenet: Tanit , 2014) i Nuclear (Granollers: Edicions Terrícola, 2015). Darrerament ha publicat Cel estàtic d'elevadors (Maçanet: Gregal, 2016) i Esdeveniment (València: 3i4, 2017).
Aquesta entrada ha esta publicada en Combat rock. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*