CEL TAPAT

            CEL TAPAT

Més tard em cruspiré l’adéu
i faré fosca elevació en aquells carrers
que demà obriré. Esventrar la bèstia,
introduir-hi monedes i llambordes
a les seves cavitats subterrànies. Mossegar.
Al moll de l’os una música. L’ànsia
ben tapada pel cel. Clivellar-se.
Els trinxeraires s’eixuguen les llàgrimes
sota un plàtan. Barcelona és
una porta estreta sense semàfors.
La via lliure que no amaga secrets
als ulls; tampoc duu cap a d’altres deserts.


       R.Mirabete, Les ciutats ocasionals (2009)
 

Quant a ricard99

OBRA POÈTICA-Última ronda (Barcelona: Edicions de La Magrana, 1999)-La gran baixada (Vic: Emboscall Editorial, 2004)-Les ciutats ocasionals (Barcelona: Témenos Edicions, 2009) -Radar (Barcelona: Témenos Edicions, 2012), (amb David Caño i Carles Mercader) De Penitents a Desemparats (Santa Coloma de Gramenet: Tanit , 2014) i Nuclear (Granollers: Edicions Terrícola, 2015). Darrerament ha publicat Cel estàtic d'elevadors (Maçanet: Gregal, 2016) i Esdeveniment (València: 3i4, 2017), que és la fita de la seva obra poètica. No us el perdeu!
Aquesta entrada ha esta publicada en Les ciutats ocasionals. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*