FORA MURALLA

FORA MURALLA 

                  A l’Adrià Chavarria.

 

Li agrada passejar horitzó endins, fora muralla

i deixar enrere la pols de les hores solars.

Els carrers el vesteixen d’un hàlit terrós i moradenc.

La nit és tranquil·la, el maig és un pa de nit.

Com un emperador romà branda el paraigua

i saluda als dos sentinelles del Majestic.

Fa una breu parada al banc modernista.

La crueltat enfronta tenebres dins seu.

Una veu li relata les flors del desert.

Una veu l’abraça. Mentrestant un xicot

es perd sol horitzó endins, en una cova

enfosquida que promet un bressolar de freda nit.

Els dos abillats de somnis i rels d’aigua

recorren la Dreta de l’Eixample.

Tots dos, una veu i una pregària.

             Ricard Mirabete (Les ciutats ocasionals, 2009)