LA MALETA OCASIONAL

LA MALETA OCASIONAL

 
El traginer que passi

i s’endugui la caixa dels cartons
que he apilonat de mala manera
a la cruïlla amb carrer Pelai,
deixarà un espai buit sota les meves pertinences.
La seva o la meva és derrotada?
El dilema transita enlaire; la dignitat
a la planta dels peus s’hi encabeix.
No calen ni mitges paraules
ni tampoc mirades d’aprovació:
jo l’home errant; i l’altre,
qui erra entre els homes.
La ciutat picoteja l’esma dels carrers
i el desert és ben a prop de qui la travessa.
Una parella d’adolescents s’entaforen
a la pensió Austràlia. Una meuca ocasional
saluda a un magribí i l’acull
al seu niu, riu d’horror.
El sol no participa dels verbs
i alguna cosa falla. La qüestió és saber
si creurem en una història de melodies enutjoses.

        Ricard Mirabete (Les ciutats ocasionals, 2009)

    

 

Quant a ricard99

OBRA POÈTICA-Última ronda (Barcelona: Edicions de La Magrana, 1999)-La gran baixada (Vic: Emboscall Editorial, 2004)-Les ciutats ocasionals (Barcelona: Témenos Edicions, 2009) -Radar (Barcelona: Témenos Edicions, 2012), (amb David Caño i Carles Mercader) De Penitents a Desemparats (Santa Coloma de Gramenet: Tanit , 2014) i Nuclear (Granollers: Edicions Terrícola, 2015). Darrerament ha publicat Cel estàtic d'elevadors (Maçanet: Gregal, 2016) i Esdeveniment (València: 3i4, 2017), que és la fita de la seva obra poètica. No us el perdeu!
Aquesta entrada ha esta publicada en Les ciutats ocasionals. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*