IN MEMORIAM

Ploreu per la meva absència.
No pas per la vostra enyorança.

Adrià Chavarria (Remor de veus. Barcelona, 2008)

ALGÚ M’HA CRIDAT

Jo no sóc més que un arbre que s’allunyà del bosc,

cridat per una veu de mar fonda.

Sol, prop la mar, he consagrat les meves fulles als vents

de més enllà de la riba.

Ja les meves arrels no saben enfondir en la terra i servar-me,

i pel fullatge bec solitud.

És per això que vago sempre

sota el silenci de les constel·lacions

d’aquestes altes nits de fabulosa riquesa.

Però de cop s’il·luminen les nits

amb paraules com flames,

torna la veu, la veu, nocturna sempre, del mar.

cridant-me sols, cridant-me.

He posseït els camps, la brasa de la tarda,

mes ara sóc orella i pas insomnes.

JOAN VINYOLI

     
        A l’Adrià, l’amic, l’home que va creure i estimà, que va estimar i per això cregué en tot el que havíem de viure aquí, al nostre país, a la nostra terra… com a germans d’una sola flama dins la fosca. Sempre més… 

Quant a ricard99

OBRA POÈTICA-Última ronda (Barcelona: Edicions de La Magrana, 1999)-La gran baixada (Vic: Emboscall Editorial, 2004)-Les ciutats ocasionals (Barcelona: Témenos Edicions, 2009) -Radar (Barcelona: Témenos Edicions, 2012), (amb David Caño i Carles Mercader) De Penitents a Desemparats (Santa Coloma de Gramenet: Tanit , 2014) i Nuclear (Granollers: Edicions Terrícola, 2015). Darrerament ha publicat Cel estàtic d'elevadors (Maçanet: Gregal, 2016) i Esdeveniment (València: 3i4, 2017), que és la fita de la seva obra poètica. No us el perdeu!
Aquesta entrada ha esta publicada en Diaris. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*