NOTES DE POESIA (6)

Hi ha un poeta que escriu sense cap idea al cap. Durant una hora prova d’escriure un poema en vers, encara que la mètrica hi pot dir ben poca cosa. Aquell poeta no fa estrofisme ni rima, tan sols escriu versos de llargada diferent. Està construint una mena d’argument líric, amb el jo poètic, una situació real -com en una fotografia mental amb colors i plecs- i el primer vers que duu dins seu, en potència, una multiplicitat d’opcions en la trama lírica. 
Després de la primera hora, s’atura. Es posa a llegir els 14 versos que ha escrit avui. El primer connecta amb el tercer, el segon i el quart són parella, el cinquè treu el cap i s’amaga perquè el sisè li pren el número i s’arrossega als peus del setè, que tot seguit li dóna una aclucada d’ulls al cinquè i pretén que el vuitè segueixi el curs del cinquè; el novè i el desè fan un joc a part, i l’onzè se sent traït per com aniran de juntets el dotzè i el tretzè. I arriba escamat el catorzè dient que la poesia no es fa amb idees sinó amb paraules… -sabeu qui hauria signat aquest catorzè vers?- I aquell altre… què va escriure? era un poeta-doctor que disseccionava cadàvers i escrivia: “la paraula del poeta no sustenta cap idea”. Sabeu qui l’hauria dictat? Uns anys més tard afegia: la paraula del poeta és existència en si, expressió, gest, alenada. I aquest poeta que escriu sense cap idea al cap és tots els poetes i cap en particular. Ep! que ara ve per la dreta i em travessa la mirada, i uf!, és més elegant del que imaginava. S’acosta… com omple l’escenari amb aquest sonet, boniquet, recitadet… mastegadet per a tots nosaltres -almenys jo sí que l’escolto!- i fins i tot el podré llegir d’aquí a un mes -com a màxim- Quina sort per a mi ser catalanet d’ara!

                           Ricard Mirabete (2009) 

Quant a ricard99

OBRA POÈTICA-Última ronda (Barcelona: Edicions de La Magrana, 1999)-La gran baixada (Vic: Emboscall Editorial, 2004)-Les ciutats ocasionals (Barcelona: Témenos Edicions, 2009) -Radar (Barcelona: Témenos Edicions, 2012), (amb David Caño i Carles Mercader) De Penitents a Desemparats (Santa Coloma de Gramenet: Tanit , 2014) i Nuclear (Granollers: Edicions Terrícola, 2015). Darrerament ha publicat Cel estàtic d'elevadors (Maçanet: Gregal, 2016) i Esdeveniment (València: 3i4, 2017), que és la fita de la seva obra poètica. No us el perdeu!
Aquesta entrada ha esta publicada en Diaris. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*