NOTES DE POESIA(5)

Un refugi ens permet la conciliació amb el món. Un poema és una casa, un bosc, un amor. Tret dels amagatalls el món és un desert. Cal posar-hi empenta, cal escriure encara un altre poema més. A fora la gent no es respecta, els poemes assagen un silenci que amaga paraules i podem escoltar aquella força màgica dels secrets indesxifrables. Però roman la intenció originària de qui escrigué aquest poema. Podrem tastar-ne un glop? Tenim la nostra sola possibilitat de capir què ens diu qui escriu. I no sempre és fàcil la interpretació de la seva llengua primitiva, irregular i escadussera en uns quants versos fets de nit. Cal que estiguem alerta als seus silencis.

El poema no és ni tan sols un joc, no s’assembla tampoc a un destret perillós; és només una llum encesa a l’altre cantó del full que vol que l’apaguis, que vol que te l’empassis dins teu, “com en la nit les flames a la fosca”.* Arbre en flames, poema obscur però de quasi una llum germana. El poeta creu en miracles, el poeta arriba a crear una mena d’artefacte matemàtic i exacte com una roda metàl·lica, com un alçaprem que permet fendir murs de contenció, de repressió, de frontera. I arribem a escoltar una veu escrita, que ressona com una remor de vents del passat, de la nostra memòria més llunyana i antiga, adquirida per mitjà de tants precedents anònims i germans.

Hi ha qui creu que un poema pretén expressar un sentiment per mitjà de paraules posades en un ordre premeditat. Tanmateix és del tot arbitrària la successió de versos: l’agent poètic ha seguit un dictat atzarós i circumstancial. El poeta sempre escriu un text incomplet ja que la seva motivació és superior a la seva culminació factual en un poema. Es proposa, prova, procura… i només resta una transmissió incompleta, errònia, imprecisa i tant inútil com bella, tant absurda com poètica, tant vague com necessària… És que transmetre-ho forma part del sentiment que ell viu i que en el poema és ja una altra cosa… una possibilitat de ser un sentiment en nosaltres si ens el fem nostre, ben nostre.

                                                 Ricard Mirabete (2009)

Quant a ricard99

OBRA POÈTICA-Última ronda (Barcelona: Edicions de La Magrana, 1999)-La gran baixada (Vic: Emboscall Editorial, 2004)-Les ciutats ocasionals (Barcelona: Témenos Edicions, 2009) -Radar (Barcelona: Témenos Edicions, 2012), (amb David Caño i Carles Mercader) De Penitents a Desemparats (Santa Coloma de Gramenet: Tanit , 2014) i Nuclear (Granollers: Edicions Terrícola, 2015). Darrerament ha publicat Cel estàtic d'elevadors (Maçanet: Gregal, 2016) i Esdeveniment (València: 3i4, 2017), que és la fita de la seva obra poètica. No us el perdeu!
Aquesta entrada ha esta publicada en Diaris. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*