NOTES DE POESIA(1)

Vivim coses diferents a les que érem, escriguérem coses diferents a les que pensàrem, pensem coses diferents a les que vam esperar, i allò que resta és diferent a allò que projectem.  Gottfried Benn

Allò artístic que forma part de la poesia és l’intent d’experimentar-se a si mateix com un contingut sotmès únicament a la raó i a la sensibilitat de l’agent poètic (poeta). Quan aquest escriu un text -que pot arribar a considerar-se un poema- es proposa, en primer lloc, investigar alguna cosa de l’exterior o bé de l’interior d’un mateix. En segon lloc, exemplifica l’intent de fer confluir les forces externes -lloc, circumstàncies, individus- amb l’impuls íntim d’expressivitat de qui escriu. Tanmateix, el nivell de concordança i d’assimilació mútua d’ambdues forces de caràcter diferent determina el grau de lirisme que el poema conté i, al mateix temps, el nivell que aconsegueix de motivar en el lector.

Tot sovint, la figura del lector/a és indestriable d’allò que diu el poema: un text sense receptor és incomplet o bé inexistent. Un cop el poema ha estat llegit cal interpretar-lo d’alguna manera, és a dir, cal que l’agent receptor (lector/a) doni forma intel·lectual a aquest artefacte literari autònom. Desxifrarà signes, claus suggerides pels elements lírics que conté el poema: ja siguin conceptes, mots connotats per la tradició poètica, referències externes, coordenades espaciotemporals i històriques); ja siguin recursos retòrics propis de l’expressivitat poètica. Per una banda, tot plegat conforma un contingut que ja ha adquirit un sentit que atorguem a la composició poètica. Per una altra banda, el text s’insereix en una estètica particular que remet a l’ascendència poètica pròpia del poeta i als seus propòsits lírics (d’índole formal i intel·lectual).
Cal remarcar que el resultat poètic final -el poema definitiu tal i com ens arriba als lectors- pot motivar una interpretació totalment contrària o paral·lela a la intenció original del poeta, i aquest fet és el que permet considerar la figura del lector com a imprescindible per dotar de significat i d’actualitat aquest misteriós i peculiar artefacte líric que és el poema. Cal dir, a més, que un poema es pot interpretar de manera totalment diferent ara -al s.XXI- respecte a un altre moment històric distant en el temps. La causa principal és que la poesia, i en extensió tota la literatura,  ve caracteritzada essencialment per la capacitat de significar -expressar i denotar- i de suggerir -implicar i connotar- tot un seguit de continguts adjacents i paral·lels a la pròpia experiència individual de cadascun dels lectors i lectores.

                   Ricard Mirabete (2009)

Quant a ricard99

OBRA POÈTICA-Última ronda (Barcelona: Edicions de La Magrana, 1999)-La gran baixada (Vic: Emboscall Editorial, 2004)-Les ciutats ocasionals (Barcelona: Témenos Edicions, 2009) -Radar (Barcelona: Témenos Edicions, 2012), (amb David Caño i Carles Mercader) De Penitents a Desemparats (Santa Coloma de Gramenet: Tanit , 2014) i Nuclear (Granollers: Edicions Terrícola, 2015). Darrerament ha publicat Cel estàtic d'elevadors (Maçanet: Gregal, 2016) i Esdeveniment (València: 3i4, 2017), que és la fita de la seva obra poètica. No us el perdeu!
Aquesta entrada ha esta publicada en Diaris. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*