última ronda

r.mirabete

NOTES DE POESIA(1)

Deixa un comentari

Vivim coses diferents a les que érem, escriguérem coses diferents a les que pensàrem, pensem coses diferents a les que vam esperar, i allò que resta és diferent a allò que projectem.  Gottfried Benn

Allò artístic que forma part de la poesia és l’intent d’experimentar-se a si mateix com un contingut sotmès únicament a la raó i a la sensibilitat de l’agent poètic (poeta). Quan aquest escriu un text -que pot arribar a considerar-se un poema- es proposa, en primer lloc, investigar alguna cosa de l’exterior o bé de l’interior d’un mateix. En segon lloc, exemplifica l’intent de fer confluir les forces externes -lloc, circumstàncies, individus- amb l’impuls íntim d’expressivitat de qui escriu. Tanmateix, el nivell de concordança i d’assimilació mútua d’ambdues forces de caràcter diferent determina el grau de lirisme que el poema conté i, al mateix temps, el nivell que aconsegueix de motivar en el lector.

Tot sovint, la figura del lector/a és indestriable d’allò que diu el poema: un text sense receptor és incomplet o bé inexistent. Un cop el poema ha estat llegit cal interpretar-lo d’alguna manera, és a dir, cal que l’agent receptor (lector/a) doni forma intel·lectual a aquest artefacte literari autònom. Desxifrarà signes, claus suggerides pels elements lírics que conté el poema: ja siguin conceptes, mots connotats per la tradició poètica, referències externes, coordenades espaciotemporals i històriques); ja siguin recursos retòrics propis de l’expressivitat poètica. Per una banda, tot plegat conforma un contingut que ja ha adquirit un sentit que atorguem a la composició poètica. Per una altra banda, el text s’insereix en una estètica particular que remet a l’ascendència poètica pròpia del poeta i als seus propòsits lírics (d’índole formal i intel·lectual).
Cal remarcar que el resultat poètic final -el poema definitiu tal i com ens arriba als lectors- pot motivar una interpretació totalment contrària o paral·lela a la intenció original del poeta, i aquest fet és el que permet considerar la figura del lector com a imprescindible per dotar de significat i d’actualitat aquest misteriós i peculiar artefacte líric que és el poema. Cal dir, a més, que un poema es pot interpretar de manera totalment diferent ara -al s.XXI- respecte a un altre moment històric distant en el temps. La causa principal és que la poesia, i en extensió tota la literatura,  ve caracteritzada essencialment per la capacitat de significar -expressar i denotar- i de suggerir -implicar i connotar- tot un seguit de continguts adjacents i paral·lels a la pròpia experiència individual de cadascun dels lectors i lectores.

                   Ricard Mirabete (2009)

Aquesta entrada s'ha publicat en Diaris el 2 d'octubre de 2009 per ricard99

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.