última ronda

r.mirabete

FINESTRA CEGA

Deixa un comentari

Era el paratge, fins allà on la llum el concedia: la font d’aigua pudosa, els plàtans absoluts de la retina en tardes escolars, i els radis de les nostres bicicletes en el fang, urpant secrets d’una fortuna mai no expandida. Ignoràvem qui ens mirava darrera la finestra, i era la culpa la saba que ens traïa. No hi ha ocultacions més grans quan els anys ens depassen: he tornat per creure que tota aigua és benèfica. Cos antic que perpetues la teva putrefacció sense sentit. La casa abandonada ha estat tancada. Cegues, les finestres, fusellen l’esperit. Sense nord cercaré més estranyes belleses, trepitjo fulles seques, se m’ha fet nit. 

    SUSANNA RAFART, Baies (2005)

Aquesta entrada s'ha publicat en Diaris el 17 de setembre de 2009 per ricard99

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.