FINESTRA CEGA
Deixa un comentariEra el paratge, fins allà on la llum el concedia: la font d’aigua pudosa, els plàtans absoluts de la retina en tardes escolars, i els radis de les nostres bicicletes en el fang, urpant secrets d’una fortuna mai no expandida. Ignoràvem qui ens mirava darrera la finestra, i era la culpa la saba que ens traïa. No hi ha ocultacions més grans quan els anys ens depassen: he tornat per creure que tota aigua és benèfica. Cos antic que perpetues la teva putrefacció sense sentit. La casa abandonada ha estat tancada. Cegues, les finestres, fusellen l’esperit. Sense nord cercaré més estranyes belleses, trepitjo fulles seques, se m’ha fet nit.
SUSANNA RAFART, Baies (2005)