LLUNY I A PROP SÓN MANERES…

Lluny i a prop són maneres
d’entendre una cosa que no es pot entendre.
Els peus encara humits de l’estimada
constel·lats de pedretes fines indolentment enganxades.
I el mar a davant;
tot és encara per començar,
tot és nou, i molts ja no hi són,
i penso que aquesta
pedra que llenço a l’aigua
mai més no tornarà a la riba.
Una pedra contra tot l’univers,
una entre tantes,
la meva pedra.

      XEVI PUJOL (Mar cendrosa. Ed. Fonoll, 2009)

Quant a ricard99

OBRA POÈTICA-Última ronda (Barcelona: Edicions de La Magrana, 1999)-La gran baixada (Vic: Emboscall Editorial, 2004)-Les ciutats ocasionals (Barcelona: Témenos Edicions, 2009) -Radar (Barcelona: Témenos Edicions, 2012), (amb David Caño i Carles Mercader) De Penitents a Desemparats (Santa Coloma de Gramenet: Tanit , 2014) i Nuclear (Granollers: Edicions Terrícola, 2015). Darrerament ha publicat Cel estàtic d'elevadors (Maçanet: Gregal, 2016) i Esdeveniment (València: 3i4, 2017).
Aquesta entrada ha esta publicada en Diaris. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*