última ronda

Aforismes (2008)
21-25

21. Endins d’un paisatge desert hi neix al llunyedar un arbre desmembrat. Alça els braços damunt l’arena com un ofegat, respira a penes pols entre les dents esmorteïdes.

22. Tot el que havies de fer per l’endemà resta amagat dins la capsa de l’ahir. Com podria obrir-la sense la clau de l’esperança?

23. És esplèndid, meravellós i gratificant a l’ombra, el fet de comptar inútils compostos de podridura i estètica en la desfilada postmoderna diària de la capital.   

24. L’esperança és una fe reduïda a un interès. La fe és una esperança renovada contínuament.

25. Tots maldem perquè allò que podem arribar a ser sigui, i allò que no reeixi no ens pertanyi; una rosa escapçada és un atemptat, un mal vers.

                                                                  Ricard Mirabete (2008)