AFORISMES

Aforismes (2008)
21-25

21. Endins d’un paisatge desert hi neix al llunyedar un arbre desmembrat. Alça els braços damunt l’arena com un ofegat, respira a penes pols entre les dents esmorteïdes.

22. Tot el que havies de fer per l’endemà resta amagat dins la capsa de l’ahir. Com podria obrir-la sense la clau de l’esperança?

23. És esplèndid, meravellós i gratificant a l’ombra, el fet de comptar inútils compostos de podridura i estètica en la desfilada postmoderna diària de la capital.   

24. L’esperança és una fe reduïda a un interès. La fe és una esperança renovada contínuament.

25. Tots maldem perquè allò que podem arribar a ser sigui, i allò que no reeixi no ens pertanyi; una rosa escapçada és un atemptat, un mal vers.

                                                                  Ricard Mirabete (2008)

Quant a ricard99

OBRA POÈTICA-Última ronda (Barcelona: Edicions de La Magrana, 1999)-La gran baixada (Vic: Emboscall Editorial, 2004)-Les ciutats ocasionals (Barcelona: Témenos Edicions, 2009) -Radar (Barcelona: Témenos Edicions, 2012), (amb David Caño i Carles Mercader) De Penitents a Desemparats (Santa Coloma de Gramenet: Tanit , 2014) i Nuclear (Granollers: Edicions Terrícola, 2015). Darrerament ha publicat Cel estàtic d'elevadors (Maçanet: Gregal, 2016) i Esdeveniment (València: 3i4, 2017).
Aquesta entrada ha esta publicada en Diaris. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*