Arxiu mensual: setembre de 2011

ANÍMIC

ANÍMIC
La recerca d’un sentit musical dins la natura

Quan algú passeja ben endins de la natura les ombres i les veus provenen dels arbres, les serralades, els rius. La natura es manifesta en cada partícula de llum, en cada onada de so –ben sovint espectral- i l’arribada a casa després de la travessa per la muntanya ens omple d’un cert desassossec per tanta vida orgànica. Els Anímic viuen a Collbató i comparteixen casa i estudi –l’un i l’altre- com un mateix espai de vida i creació. El 2009 van editar Himalaya i la crítica més oberta del país ja se’n va fer ressò: de la seva proposta més que musical, de plena intensitat lírica. Ara fan públic el seu nou treball discogràfic que du el títol de Hannah, que és un nom femení i alhora fa referència a una deessa grega que simbolitza la vida.

 enllaç: http://benzina.comunicacio21.cat/
 

Un dels elements que més han explotat els Anímic és la potència de les veus com a instrument múltiple que projecta i irradia bellesa. Les veus de Ferran Palau i de Louise Sansom es fusionen ben sovint, i al mateix temps es desenvolupen en solitari en alguns temes. Louise Sansom ens explica que segueixen mantenint aquest propòsit de fusionar les dues veus. Respecte al disc anterior, la Louise afirma que “hi ha la mateixa quantitat de cant coral i, sobretot, hi ha més segones i terceres veus de Ferran i meves, perquè volíem que aquest disc tingués un ambient més fantasmagòric. Aquest disc és per nosaltres molt diferent de l’anterior, Himalaya, ja que crec que ens hem obert musicalment i es respira una energia diferent, com si mostréssim unes ganes que se’ns escolti a cadascú de nosaltres, de no tenir por a pujar els amplificadors! Hem guanyat en seguretat en nosaltres mateixos; a Hannah es nota que sabíem clarament que el nostre cos demanava un canvi”. La producció del disc ha sabut crear un conjunt d’atmosferes fosques i penetrants, amb els clarobscurs adients per entrellucar una tènue llum de benestar existencial. Un dels motius temàtics del disc és la tensió entre la vida i la mort i una de les cançons més intenses és Boirina, en què la veu de Ferran Palau es deixa acompanyar per un cor de veus i per la segona veu de Sansom que dóna el punt màgic a la cançó: “És una cançó que ens fa gaudir molt en directe –afirma la Louise- bé, en certa manera com totes les altres, però aquesta té una energia diferent i és com uns aires nous per a nosaltres. Ens agrada jugar amb les intensitats; depenent del nostre estat d’ànim del dia que la interpretem, pot anar més ràpida o més lenta, i és curiós adonar-se de com ens adaptem tots al ritme. És una cançó interrogant que parla de coses que no es poden explicar de la vida i de la mort, i del que hi ha enmig de les dues”. És inevitable que molts dels temes desprenguin un aire fosc, melangiós, extremament colpidor i suau a parts iguals: “a les cançons volíem aquest aire fosc ja que nosaltres ja ho som bastant de foscos… però no sabíem fins a quin punt aconseguiríem que el so del disc s’acostés a això que buscàvem. Quan vam composar les cançons van néixer així amb naturalitat. En aquesta ocasió gràcies al Roger Palacín –que és el bateria del grup i el productor del disc- vam aconseguir transmetre allò que ens proposàvem; és a dir, que l’àlbum sonés com les cançons sonen en directe”. A Hannah hi ha una bella orquestració musical amb la presència d’instruments de corda que ho omplen tot. Sembla del tot clar que als Anímic els interessa la música clàssica com a element per a la composició. La Louise ens ho explica: “A Himalaya la violoncelista Núria Maynou va col·laborar-hi en alguna cançó i ens va agradar molt el resultat. Tant els instruments de corda com d’altres instruments utilitzats a la música clàssica ens semblen preciosos i vam pensar que juguen un paper molt important a l’hora d’aconseguir aquests aires paisatgístics. Els violins, el violoncel, a tots els del grup ens commou el cor i això és el que volem transmetre amb les nostres cançons. Cal dir però que sabem estar perfectament sense instruments de corda i és només una manera d’embellir les nostres cançons”.

Els Anímic estan en moment de plenitud creativa. Hannah és un àlbum que tindrà una llarga vida i que serà el punt d’inflexió en la seva trajectòria. Des d’ara, de ben segur que els nous treballs desenvoluparan les troballes líriques d’aquest disc. Han arribat a traspassar el folk tradicional per mitjà dels contactes amb la cançó d’autor, el folk irlandès i una certa psicodèlia acústica. Sansom no ens sap definir d’on prové el seu so com a grup però ens confessa alguns dels gustos del grup: “El grup som sis membres i les influències de cadascú són molt variades. Això es nota després en allò que cadascú hi aporta. El Ferran i jo som propers a la cançó d’autor, americana i anglesa, i ens agraden grups com ara  These New Puritans o The XX, però també els ritmes hipnòtics del Krautrock o de Low”. La temàtica del disc es mou entre l’essència de la vida i de les coses que cal atrevir-se a dir, pensar o preguntar-se un mateix: La inspiració més gran quant a les lletres era, per descomptat, el naixement de la nostra filla, Mia. La gent ens deia que esperaven escoltar un disc més joiós i lluminós per l’alegria que suposa tenir un fill, però si és el disc més lluminós que hem fet! El més valent, crec jo. Tenir un fill et fa tenir por a certes coses que abans no t’importaven, com ara la mort, la pèrdua, però també et fa valorar un passeig amb aquells que t’estimes. En el disc hi plantegem tot això i alhora ens preguntem coses com si hi ha alguna cosa més enllà de la vida; de sobte tens la necessitat de creure que no tot s’acaba després de la vida!” A Anímic hi ha sang catalana per totes bandes però amb la Louise el grup hi incorpora sang americana amb antecedents familiars irlandesos. Més d’una vegada se’ls presenta com a continuadors d’una mena de folk irlandès. Ella se’n sorprèn ja que és anglesa, nascuda a Londres:  “Les meves composicions són només l’estructura de les composicions però la resta ho posen els altres membres, i ells són cent per cent catalans! Sempre he pensat que Catalunya s’assembla molt al meu país en molts aspectes i crec que quant a la música i a l’humor català és a on més es nota. Aquesta singularitat musical es troba més aviat en la combinació d’influències que tenim cadascú de nosaltres que, de veritat, són molt variades!”

Doncs, ja ho sabeu, per descobrir d’on prové la màgia i la sensibilitat musical original del seu nou treball només cal endinsar-se pels camins per on ens condueix el grup de Collbató i treure’n l’entrellat vosaltres mateixos; o si més no, sabreu alguna cosa més sobre la bona música que tenim la sort de compartir als Països Catalans.

                                Ricard Mirabete

enllaç: http://benzina.comunicacio21.cat/