Arxiu mensual: octubre de 2009

 MIREIA LLEÓ I BERTRAN, Per un vers. Témenos edicions, 2009 En un poeta tot hauria de ser actitud. Una manera insistent de viure plenament a la recerca d’allò que pot donar sentit al que som, a trescar entre carrers anònims … Continua llegint →

M’agrada la poesia oral, aquell intercanvi irreflexiu de paraules i gestos gratuïts, tant per part dels assistents com per part de l’agent emissor -altrament dit rapsode- i tot és una festa que no dura, un ball que no entreté…   … Continua llegint →

I si hi hagués espai al plat, on fer-hi estada i retornar estels als ulls? De vegades un  poema s’esmicola abans d’empassar-lo i el seu polsim es confon amb el plat de pedra blanc en què… ¿mengem? Llavors no arriba … Continua llegint →

JOSEP MANUEL BLASCO, Adelaida Furs. València: Ed. 3 i 4, 2009    VERSOS I UNIVERSOS A les lletres catalanes ens calia una mica de substrat ètic que fomentés una estètica… a la poesia actual ens cal encara avui seguir els poemes … Continua llegint →

Hi ha un poeta que escriu sense cap idea al cap. Durant una hora prova d’escriure un poema en vers, encara que la mètrica hi pot dir ben poca cosa. Aquell poeta no fa estrofisme ni rima, tan sols escriu versos de … Continua llegint →

Un refugi ens permet la conciliació amb el món. Un poema és una casa, un bosc, un amor. Tret dels amagatalls el món és un desert. Cal posar-hi empenta, cal escriure encara un altre poema més. A fora la gent … Continua llegint →

És imprescindible creure-ho: fins avui, tot el que ha esdevingut és tan sols un preàmbul del que de manera innocent i quasi juganera vius. Com qui agafa un paper i escriu –així, com qui l’estripa- i es posa a pensar … Continua llegint →

Un poema és una empremta dactil·lar dels dits en un paper. En aquesta s’hi reconeix l’ascendència humana de qui prem els dits a la tinta i deixa un traç de vivència sobre el paper. Hi trobem el ròssec del trescar … Continua llegint →

XEVI PUJOL, Mar cendrosa. Juneda: Editorial Fonoll, 2009 Hi ha força i hi ha nervi. Com un arc tensat de profecies de folls a l’espai es mostra el gest, l’art íntim d’escriure. Xevi Pujol va guanyar el Premi de poesia … Continua llegint →

Vivim coses diferents a les que érem, escriguérem coses diferents a les que pensàrem, pensem coses diferents a les que vam esperar, i allò que resta és diferent a allò que projectem.  Gottfried Benn Allò artístic que forma part de … Continua llegint →