-
Entrades recents
Comentaris recents
Arxius
- desembre 2019
- novembre 2019
- març 2019
- febrer 2019
- gener 2019
- desembre 2018
- novembre 2018
- octubre 2018
- agost 2018
- maig 2018
- abril 2018
- febrer 2018
- gener 2018
- desembre 2017
- novembre 2017
- juliol 2017
- febrer 2017
- desembre 2016
- novembre 2016
- octubre 2016
- setembre 2016
- maig 2016
- abril 2016
- març 2016
- gener 2016
- desembre 2015
- novembre 2015
- octubre 2015
- setembre 2015
- agost 2015
- juliol 2015
- juny 2015
- maig 2015
- abril 2015
- març 2015
- febrer 2015
- gener 2015
- desembre 2014
- novembre 2014
- agost 2014
- juliol 2014
- juny 2014
- maig 2014
- abril 2014
- març 2014
- febrer 2014
- gener 2014
- desembre 2013
- novembre 2013
- octubre 2013
- setembre 2013
- agost 2013
- juliol 2013
- juny 2013
- maig 2013
- abril 2013
- març 2013
- febrer 2013
- gener 2013
- desembre 2012
- novembre 2012
- octubre 2012
- setembre 2012
- agost 2012
- juliol 2012
- juny 2012
- maig 2012
- març 2012
- febrer 2012
- gener 2012
- desembre 2011
- novembre 2011
- octubre 2011
- setembre 2011
- agost 2011
- juliol 2011
- juny 2011
- maig 2011
- abril 2011
- març 2011
- febrer 2011
- gener 2011
- desembre 2010
- novembre 2010
- octubre 2010
- setembre 2010
- agost 2010
- juliol 2010
- juny 2010
- maig 2010
- abril 2010
- març 2010
- febrer 2010
- desembre 2009
- novembre 2009
- octubre 2009
- setembre 2009
- agost 2009
- juliol 2009
- juny 2009
- febrer 2009
- gener 2009
- setembre 2008
- agost 2008
- juliol 2008
- juny 2008
- maig 2008
- abril 2008
- març 2008
- febrer 2008
- gener 2008
- desembre 2007
- novembre 2007
- octubre 2007
- setembre 2007
- agost 2007
- juliol 2007
- juny 2007
- maig 2007
- abril 2007
- març 2007
Categories
Meta
Arxiu mensual: agost de 2009
I SI FOS AVUI…?
Avui, de bon matí, en Mauri es planteja el ser o no-ser d’alguna cosa estranya, d’alguna d’aquelles manies que alguns encara es plantegen entre les relacions personals. “La desesperança remet a allò que sabem, que és res, i l’esperança a allò que ignorem, … Continua llegint
Publicat dins de Diaris
Deixa un comentari
ELLS PREGUNTAVEN…
Els alumnes preguntaven i el professor de mates els respongué tot d’una: “Jo no procuro conèixer les preguntes; procuro conèixer les respostes”. CONFUCI (551 aC – 478 aC) Tots plegats es quedaren en silenci… de tot els passava pel cap, però … Continua llegint
Publicat dins de Diaris
Deixa un comentari
VAM TREURE CONCLUSIONS…
I el Blai va prendre la paraula quan menys l’esperàvem. Ens pregà que seguissim parlant si era tan interessant allò que dèiem; ens convidà a iniciar una conversa. I digué: “La raó discorre lentament, i amb tantes perspectives, sobre tants principis, … Continua llegint
Publicat dins de Diaris
Deixa un comentari
ARRIBA EL SETEMBRE
Comença el nou curs escolar aviat… L’Albert diu: “És un miracle que la curiositat pugui sobreviure a l’educació reglada.” Albert EINSTEIN (1879-1955) N’hi ha més a http://www.proverbia.net/citasautor.asp?autor=327 (gràcies Anna per divulgar el pensament de l’ Albert Einstein)
Publicat dins de Diaris
Deixa un comentari
UN DIA TOT VA SER SENZILL
Un dia tot va ser senzill:prendre l’ànima com aquell que es posa un barreti reprèn la caminada amb tota la il·lusió de què és capaç.Encara somreien les veïnes, encara corrien els nenscap al jardí veí. I tot era proper. La … Continua llegint
Publicat dins de Poemes esparsos
Deixa un comentari
AFORISMES
80. Quan no hi ha paraules que puguem compartir queda el nostre silenci, la part que rebutgem de nosaltres si no hi ha a qui poder escoltar com respira i canta. Ricard Mirabete (2009)
Publicat dins de Diaris
Deixa un comentari
AFORISMES
79. El contorn dels cossos és una ombra que supura sal, vida més enllà de la pell. És una mena d’alquímia de motors interiors que roden a l’entorn d’una emoció. Ricard Mirabete (2009)
Publicat dins de Diaris
Deixa un comentari
AFORISMES
78. Des d’altres llocs puc adonar-me que el cel és més blau i dens. No és la distància, és el temps que transcorre en els cossos. Ricard Mirabete (2009)
Publicat dins de Diaris
Deixa un comentari
AFORISMES
77. A la plaça un noi pinta un quadre d’absències, cadascuna d’un color tebi i trencat, i la seva signatura és d’un d’aquests colors també. Ricard Mirabete (2009)
Publicat dins de Diaris
Deixa un comentari
AFORISMES
76. No hi ha cap emoció que puguem contenir en un racó de la premeditació. Ja no seria emoció, perdria la vida que expressa i la raó de ser, seria tan sols una acció sense repercussió en un mateix ni … Continua llegint
Publicat dins de Diaris
Deixa un comentari