Arxiu mensual: agost de 2008

AFORISMES

Aforismes (2008)

42. Ja arriba, s’acosta amb les mans adormides, m’allarga el seu ram de flors trencades: és una proposta de viure plegats, és un desig de reconstruir el mirall de llums de la joventut.          Ricard Mirabete (2008)

AFORISMES

Aforismes 36-40

36. L’altre és un reflex d’allò que som. Els seus comportaments -poc o molt- ens són propers, massa i tot.    Ricard Mirabete (2008)

37. L’espera és l’actitud vital que t’honora; cap promesa acomplerta, cap intenció premeditada: una solitud honrosa que et manté expectant al que fos.

38. La múltiple projecció del que s’esdevé al nostre entorn ens abassega per tanta desmesura indòmita que ens pot subjugar a ser més i més petits.

39. Som un artefacte preparat per desitjar; de fet no desitgem res en concret, tan sols desitgem sempre -en moviment i en repòs- a gran velocitat o lentament.  

40. Hi ha alguna cosa dins nostre impertorbable: la confiança en què no ens traïrem a nosaltres mateixos.   Ricard Mirabete (2008)

AFORISMES

Aforismes 31-35

31. Z. és un home amb sort i no hi ha cap testimoni.    Ricard Mirabete (2008)
32. Al llarg de tot el temps que fa que estem abocats a l’escena del risc haurem pogut adonar-nos que allò que semblava infranquejable era tan sols una creació de la imaginació: una mena de perill irreal.   

33.  Sembla insuportable aquesta estança davant la intempèrie; de vegades som una petita llavor de llum que no troba terra on arrelar, i l’aigua dels canals es perd sense tocar-nos. 

34. Obrir-se i sagnar la ment, una taca de temps.

35. Fa un a un el recompte dispers de manies enllaçades per una incapacitat de veure-hi a fons; la llunyania dibuixa trets del que va ser quan era jove i no obstant no pot capir-ho -es troba per sempre enfangat a la superfície salada de la temporalitat.

                   Ricard Mirabete (2008)

AFORISMES

Aforismes (2008)
26-30

26. Transcriure un sentiment per mitjà de paraules és sempre una transmissió incompleta, errònia, imprecisa i tan inútil com poètica. Tanmateix transmetre-ho forma part del sentiment que un viu.   
     Ricard Mirabete (2008)
27. Pots arribar a l’extrem d’una afirmació i aleshores adonar-te que tornes a estar a l’inici d’una resposta.

28. Un home arriba a les portes dels seus quaranta anys i no la vol travessar perquè ha de recórrer de nou les quaranta passes precedents a aquell moment; rectificar el camí? No, només equivocar-se amb més força.

29. Acostumar-se a rebre puntades de peu, punyalades, traïcions. I no per resignació acostumar-s’hi, sinó per fortalesa i indiferència envers aquella patuleia de maleducats. 

30. El que m’expliques de ben segur que seria millor que ho escriguessis; el que dius passa com una exhalació i no deixa pòsits de realitat.
                        
                                                               Ricard Mirabete (2008)