SAMFAINA VALLESANA

Fa dies que segueixo, pel Diari de Sabadell, les monumentals obres del nou traçat del ferrocarril pel centre de la ciutat. Són obres que m’apassionen perquè tinc molt present la seva singularitat. Encara recordo les barrinades en la construcció del túnel de la Renfe i penso també en la cara que farien avui els operaris que estan fotografiats fent el primer túnel dels catalans a pic i pala, si poguessin veure la tecnologia actual des de les tanques del Passeig de la Plaça Major.

Dimecres, per correu electrònic, vaig rebre directament de l’alcaldia un cartell sobre les visites guiades al pou d’inici de la tuneladora, on es recomana “portar calçat dur que cobreixi el peu”. El cartell, a primer pla, mostra l’impressionant frontal de la màquina, com si fossin els ullals d’un lleó, i una fotografia amb tota la llargària de la tuneladora, al fons del pou, on la presència d’una persona et mostra el grandiós volum del cuc d’acer disposat a travessar Sabadell.

Així que vaig rebre la informació em faltà temps per trucar-hi. Em digueren que no calia fer reserva de places, només presentar-se al Pavelló del Nord i allà ja s’organitzaria la visita. Amablement la informadora va insistir-me en portar calçat adequat.

Explico a la Tània la singularitat de la màquina i l’oportunitat que es presenta de visitar-la, per si vol acompanyar-me:

—No t’ho perdis, és una ocasió única.

—Però això és dissabte al matí i jo el divendres vaig a dormir tard —amb un to de no gaire convençuda.

—T’asseguro que s’ho val, mira les fotografies. Fixa’t què és petit l’operari davant de la màquina.

Les imatges tomben la decisió.

—Bé, d’acord, ja m’organitzo per acompanyar-te. Pel que dius, em recordes quan vam observar el cometa Halley, només una oportunitat a la vida.

El dissabte puntualment, a les 10 del matí, fem cua tots dos a l’entrada del Pavelló del Nord. Ens informem que abans de la visita ens passaran un vídeo. Un cop asseguts a la sala de projecció realment ens en  passen dos. El primer, comentat personalment pel Sr.Bustos, ens mostra amb vistes aèries la magnitud de les obres de les estacions i alguna simulació de com es preveu l’acabat de superfície. Després de recordar-nos que la màquina que veurem només es podrà veure ara i mai més perquè s’ha de desmuntar per extreure-la per l’altra boca del túnel, ens deixa mentre visionem el segon vídeo. Aquest, comentat en off, explica les característiques de la tuneladora i com es realitza la perforació i l’extracció de terres. En acabar, una hostessa ens adverteix que la màquina que veurem és una mica diferent a la del vídeo, ja que la filmada retira les terres en furgonetes i la que veurem ho fa en cintes transportadores. Assentim amb el cap, d’acord, cap problema. Estem preparats per iniciar la visita.

Les vint-i-quatre persones que formem el grup, en fila i acompanyats per un guia, ens apropem a l’entrada de la tanca opaca que envolta la zona d’obres. Entrem, avancem quatre metres fins una segona tanca de malla que ens impedeix continuar. Fem cara d’estranyats… moment en què l’acompanyant ens explica que el cilindre que veurem al fons (a uns 15 o 20 metres de profunditat) és la tuneladora. Estirem el coll amb el nas entre els forats de la malla i sí, al fons del fons es veu un cos cilíndric.

La Tània em mira amb cara de sorpresa:

­—Per això vaig anar a dormir d’hora?

Li manifesto que també estic destarotat, no m’imaginava que la visita consistís en aproximar-se a la tanca d’obres. Tots dos, en silenci, retornem a casa decebuts, com el crio que torna del circ sense haver vist els elefants del cartell de promoció. Alguna cosa bull al cap de la Tània perquè de cop i volta exclama:

—El cometa Halley sí que el vàrem veure, eh!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!