SAMFAINA VALLESANA

Rememorant les epidèmies de l’Edat Mitjana, ens preguntem: què ha fet Sabadell per merèixer políticament la pesta? El flagell, incubat durant anys, es va fer visible el novembre del 2012 amb l’entrada dels Mossos a les dependències municipals.
D’aleshores ençà, la gestió política no ha cessat de degradar-se. Hem passat d’un govern municipal encapçalat per corruptes a una administració a mans de polítics cada cop més incompetents i res fa preveure que el procés decadent tingui aturada.

Amb el cas Mercuri, Sabadell va ser incorporada al pestilent mapa de la corrupció. Després d’estires i arronses, finalment, el març de l’any passat es va canviar un mafiós per un alcalde, sense ressentir-se la capacitat d’influència del primer, amb el vistiplau de la direcció nacional del PSC.

El nou govern va concentrar les responsabilitats en els polítics més veterans o presumptament preparats. S’anomenaren quatre tinències d’alcaldia encapçalades per Montserrat Capdevila, Ramon Burgués, Marta Farrés i Josep Ayuso, que ja s’havia guanyat el sobrenom d’”home sense paraula”. Alhora, en substitució del dimitit Ricard Estrada, s’incorporava, Cristian Sánchez, el qual assolia el seu desig de ser regidor tal com explica Bustos en el sumari del cas Mercuri.

Però l’epidèmia no estava controlada, a l’octubre deixava el vaixell municipal la Montserrat Capdevila. Això comportà un nou canvi de cartipàs entre els tres tinents d’alcalde restants, amb l’agreujant que, a pesar de ser conegudes les limitacions del Josep Ayuso per dirigir urbanisme, assoleix incomprensiblement la direcció de tota l’àrea de territori sostraient-la a la Marta Farrés. Per a substituir la tinenta d’alcalde dimissionària accedeix com a regidora l’Ana Maria Carrasco, també afavorida laboralment pels tripijocs del Bustos segons recull el fatídic sumari.

El mes passat, la malaltia va fer una revifada, el nom de Sabadell tornà a ennegrir-se a tots els mitjans de comunicació quan es va conèixer la imputació de la Montserrat Capdevila per malversació de fons públics, un serrell més del cas Mercuri. A les poques hores la simptomatologia s’agreuja, es fa públic que la direcció local del PSC, reducte dels imputats, aposta perquè l’home sense paraula, sigui el futur alcalde.

El fet no ens ha d’estranyar, en política sovint no ascendeix qui està millor preparat sinó qui està millor arrambat. Però en el nostre cas el bacil de la pesta continua fent estralls, només cal assistir als plens per veure les patètiques intervencions del qui es postula com a futur alcalde bustista.

O Déus! Què ha fet Sabadell per merèixer això? Abandonada per vosaltres i per la direcció nacional del PSC, només queda esperar les properes eleccions municipals per veure si la ciutat és capaç d’eradicar definitivament la plaga o aquesta, com un quist, seguirà incrustada a la governança municipal.