SAMFAINA VALLESANA

Bloc d'en Sebastià Ribes i Garolera

30 d'octubre de 2010
0 comentaris

RESPOSTA AL COMENTARI DE L’AMIC BILL.

Plenament d’acord, en què no es professionalitzi la política a nivell local. S’hauria de frenar també l’excessiva professionalització dels càrrecs electes a les institucions de rang superior, limitant els períodes de permanència en el càrrec. Un cas paradigmàtic és l’espectacle que estem vivim sobre el retorn del Corbacho, vergonyós i faltat de la més elemental ètica. Un polític que ha passat per tots els nivells fins a ministre. En aquest últim càrrec ha augmentat la precarietat laboral, congelat les pensions i ha obert el camí cap el retard de la jubilació. Després d’una vaga general a nivell de tot l’estat en contra de tot el que ha fet, en comptes de dimitir (és el paper democràtic que li toca, si com diu ell l’únic problema és que “estava en el lloc pitjor, el moment pitjor”) i assolir un lloc discret dins de l’espectre polític, es refugia a les llistes del PSC amb aires de salvador dels seus. Això degrada la democràcia i la noble activitat de la política. Se’m fa inconcebible que no el xiulin pel carrer.


És precisament amb aquest criteri, entre altres, de desprofessionalitzar la política, que l’any 1999 vàrem fundar l’Entesa per Sabadell. En el seu codi ètic, que signen totes les persones que s’incorporen a la llista electoral, diu textualment:

Art.11 L’exercici de les responsabilitats dels càrrecs electes i de confiança de l’Entesa per Sabadell és temporal; en conseqüència per a garantir la necessària renovació d’equips i d’idees ens autolimitem en la continuïtat dels mandats, que s’estableixen en un període màxim de dos mandats, a comptar des de l’accés a càrrec electe o de confiança. Si un càrrec electe accedeix a l’alcaldia, el període màxim de dos mandats comptarà des del moment que assoleixi aquest càrrec institucional.

 

És en compliment d’aquest principi i només per això, que l’actual portaveu de l’Entesa a l’Ajuntament de Sabadell, l’Isidre Soler, deixarà d’encapçalar la propera llista electoral. Però això té un preu —que l’Entesa està orgullosa de pagar— la pèrdua de projecció pública. L’Isidre avui és àmpliament conegut com un referent valuós de l’Entesa i això ja sabem què vol dir en termes estrictament electorals. Ara hem de fer l’esforç de mostrar, de difondre la persona que agafa el relleu, la Virgínia Domínguez. Així doncs, sortim electoralment carregats d’ètica, però més baixos en capacitat mediàtica. Un preu elevat.

 

Un altre tema que hi afegeixes, força interessant, és que accedeixi a la política la persona més preparada. Assolir aquest desig és un repte rellevant. Com fer-ho sense limitar-ne l’accés? En democràcia, per definició, tota persona por ser electora i electa. Penso que a la política local la limitació de mandats, i el coneixement que la població té de les persones candidates facilita aquest criteri de selecció. Se m’escapa com aproximar-nos a una proposta similar a nivell del Parlament. Les llistes obertes ofereixen una minsa possibilitat en aquest sentit, com a mínim no permeten a segons qui mantenir-se a expenses del paraigua del partit, però tampoc no són cap garantia que la persona escollida sigui la més idònia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!