Mentre esperem que els mass media es desintoxiquin del contagi papal, suggereixo fer la quarantena amb la lectura de dos llibres força interessants: El primer: Un món desajustat, del periodista libanès Amin Maalouf, publicat per La Campana i traduït al català per l’Imma Falcó. Com es pot deduir pel títol, l’autor fuig del fatalisme
DADES ACTUALS I PINZELLADES D’HISTÒRIA Passada la treva de les vacances s’ha reprès el programa El Sabadell que volem que promou l’Entesa, que amb el seu “procés interactiu amb el territori” et permet conèixer indrets de la ciutat amb detall i percebre in situ les possibilitats que cada lloc ofereix i les seves mancances
DUES REALITATS POLÍTIQUES Quan es parla de pactes de cara les eleccions municipals, l’Entesa per Sabadell és fitada des dels àmbits polítics com si fos la dipositària de la clau per aconseguir un canvi de govern a la ciutat i es resistís a cedir-la. Tant de bo que fos així. Perquè realment, ni la clau
Plenament d’acord, en què no es professionalitzi la política a nivell local. S’hauria de frenar també l’excessiva professionalització dels càrrecs electes a les institucions de rang superior, limitant els períodes de permanència en el càrrec. Un cas paradigmàtic és l’espectacle que estem vivim sobre el retorn del Corbacho, vergonyós i faltat de la més elemental
Per l’any 2010 el govern Zapatero va congelar els sous de l’executiu. En els pressupostos del proper any els redueixen un 15%. No es pot dir que no siguin coherents amb les mesures restrictives que estan imposant. Comparativament, la imatge del rei en surt més malparada, l’assignació a la casa reial només es reduirà un
Per primera vegada m’he matriculat al pla de formació “Aprenent al Campus” de la UAB, una modalitat que permet a les persones més grans de cinquanta anys accedir a les assignatures impartides a les facultats, sense el compromís de cursar una especialitat universitària. Mentre anava d’una classe a l’altra he rebut la sorpresa de trobar-me
La presència d’una organització cívica com l’Entesa per Sabadell, fent política i present al consistori d’una ciutat de 200.000 habitants, és una excepció (un luxe, com diu algú) al nostre país i m’atreveixo a dir: a nivell d’estat. Però no és això el que vull comentar, el meu interès és parlar de les Candidatures Alternatives
El ple d’octubre ha posat en escena, més d’una vegada, allò que és inherent a un ple: el debat entre governants o gestors que han d’executar solucions i una oposició que s’aplica en trobar-hi fissures o contradiccions a les propostes dels primers. Per molt còmodes que siguin les cadires dels càrrecs electes, un tema que
Els mitjans de comunicació informem sobre els projectes que són aprovats al Ple, de les propostes més rellevants que fa l’oposició i d’aquells fets que succeeixen durant les sessions que són considerats notícia per la seva estranyesa o excepcionalitat. Així, la ciutadania que no pot assistir amb regularitat a les sessions del Ple, desconeix
Fa dies que segueixo, pel Diari de Sabadell, les monumentals obres del nou traçat del ferrocarril pel centre de la ciutat. Són obres que m’apassionen perquè tinc molt present la seva singularitat. Encara recordo les barrinades en la construcció del túnel de la Renfe i penso també en la cara que farien avui els operaris
A Cerdanyola, el passat 1 d’octubre, s’inaugurà el més rellevant centre d’interpretació de la cultura ibèrica a la conca mediterrània. Un edifici excepcional, que acull totes les peces trobades durant els quinze anys d’excavacions a les ruïnes del mateix poblat ibèric on hi està situat. En el seu discurs d’inauguració, la responsable de cultura, lluny
Penso que ja no té sentit detallar la meva trajectòria professional i formativa, reglada o no. Tanmateix, per la persona lectora que em desconeix-hi el tarannà, faig un resum de per on han anat les coses fins avui. Visc a Sabadell des del néixer, l’any 1945. Als catorze anys feia d’aprenent de manyà amb el
Ara que entro en fase minvant —la jubilació als 65 anys— penso que és un bon moment per fer créixer un bloc. Tot i que, com a usuari d’Internet, això de posar-me el barret de productor de continguts, encara que sigui a nivell personal, em fa un cert vertigen. La primera determinació que he pres